
Paraula de Déu
Lluc 14, 1-6
Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
– ¿És permès o no de curar en dissabte?
Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué:
– Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l’en trauria tot seguit?
I no van ser capaços de donar-li cap resposta.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La taula compartida és l’escenari que l’Evangeli ens presenta avui. Quan convidem algú a seure a la nostra taula, aquest gest expressa amistat, desig de compartir i de créixer en el coneixement recíproc. Però sembla que Jesús és convidat per ser posat a prova… La mirada dels qui comparteixen taula amb ell cerca trobar Jesús transgredint la llei. És una mirada que no possibilita la intimitat i l’amistat perquè ja hi ha un prejudici que condemna.
• També a l’Evangeli trobem un altre tipus de mirada, la mirada compassiva que neix de l’atenció amorosa del que hi ha al nostre voltant. I en aquesta apertura a la vida Jesús es deixa tocar per la sofrença d’una persona: un home amb una malaltia que segurament el feia impur i per tant marginat del fluir normal de la vida. I de la seva mirada neix el gest de tendresa i d’atenció que guareix i que reintrodueix a aquest home en el món de relacions del que estava exclòs. Crida l’atenció que Jesús faci sortir al malalt curat de la casa: com si aquest espai contaminat pel judici i el compliment buit de la Llei no fos un espai apte per renéixer a la vida i a la llibertat.
• Contemplar a Jesús avui ens convida a preguntar-nos per la nostra mirada, pel lloc que ocupen les persones en les nostres petites decisions quotidianes, pels espais que acullen la nostra presència. Prenent la mà d’aquest home Jesús li diu: “Tu ets el més important per a mi”, i aquestes paraules tenen una força transformadora que retorna la vida. Jesús també avui ens pren de la mà amb tendresa i ens convida a ser presència d’un amor que veu d’una manera nova i diferent.