ESCRIT DEL BLOC Dissabte 30 d’Octubre 2021

50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Per Josep-Miquel Bausset. Dg,

«I am a Catalan». Amb aquestes paraules, Pau Casals va iniciar el seu discurs a les nacions Unides el 24 d’octubre de 1971, avui fa 50 anys, en l’estrena de l’himne de l’ONU que el violoncel·lista del Vendrell havia compost i que ell mateix va dirigir a la seu de l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York.

El músic del Vendrell, que, emocionat, va rebre la medalla de la Pau, va adreçar aquestes paraules i va interpretar el Cant dels ocells, una melodia que, com digué Pau Casals, naixia de l’ànima de Catalunya i que ell va interpretar com un cant de pau.

Durant la República, Pau Casals es convertí en un símbol d’una Catalunya que anhelava fer un país més lliure. Fidel al govern republicà i fidel al seu compromís polític i social, Pau Casals va fer diversos concerts benèfics i per això, per la seva trajectòria democràtica i catalanista, el franquisme qualificà Pau Casals de maçó i jueu. A més, va ser acusat de celebrar concerts a favor de la República i d’haver donat diners al govern republicà i per això la propaganda franquista digué d’ell que havia mostrat el seu «antiespañolismo marcado», la mateixa acusació que ha rebut el papa Francesc de part de la dreta espanyola, per la carta que ha escrit el bisbe de Roma amb motiu del bicentenari de la independència de Mèxic.

El franquisme va censurar els escrits de Pau Casals i vigilà obsessivament les activitats del violoncel·lista del Vendrell, amb un control compulsiu de la seva vida privada. La dictadura també interferí en els governs dels països on Casals tenia una activitat pública.

En el seu discurs a les Nacions Unides, avui fa 50 anys, Pau Casals va esmentar l’abat Oliba, el monjo que afavorí la vida intel·lectual dels monestirs, amb la creació de scriptoriums i de biblioteques, que va impulsar i difondre la Pau i Treva de Déu i donà nova vida a la muntanya de Montserrat amb la fundació del nostre monestir. I és cada 30 d’octubre, que els monjos de Montserrat recordem amb agraïment l’abat Oliba, en l’aniversari de la seva mort.

Besnet de Guifré el Pelós, Oliba va nàixer el 971. Quan el 988 el seu pare, Oliba Cabreta, va renunciar als comtats per entrar com a monjo al monestir de Montecassino, a Oliba li pertocà ser comte de Berga i part del Ripollès. Fins que el 1002, Oliba renuncià als comtats i als seus béns personals i entrà com a monjo al monestir de Santa Maria de Ripoll, d’on va ser escollit abat d’aquest monestir i poc després, de Cuixà, el 1.008. Com a pare de la comunitat, Oliba va fomentar la vida religiosa, cultural i artística, ampliant l’escriptori, on es van traduir importants manuscrits àrabs, grecs i llatins. De l’scriptorium sortiren, a més de les famoses bíblies miniaturades de Ripoll i de sant Pere de Rodes, els Cronicons Rivipul·lenses, el Carmen Caupidoctoris la Brevis historia monsterii Rivipul·lensis i les diverses redaccions dels Gesta comitum Baccinonensium et regum Aragonum, peces fonamentals de la historiografia.

Oliba va ser el capdavanter en impulsar i establir, l’any 1027 a Tolosa, la Pau i Treva de Déu, destinada a suprimir la violència en determinats períodes de l’any, fixats de forma precisa.

En el seu discurs a les Nacions Unides, avui fa 50 anys, Pau Casals, violoncel·lista i director de cor de fama mundial, compromès socialment i políticament amb la democràcia, va fer referència a l’abat Oliba, fundador del monestir de Montserrat. Amb paraules sentides i plenes d’emoció, Casals digué: «Jo soc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a unes províncies d’Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tindre el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI a Tolosa, una ciutat que avui pertany a França, però que abans era de Catalunya, per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava en contra de la guerra, contra allò que les guerres tenen d’inhumà!».

L’Abat Oliba, que el 1025 va fundar el monestir de Montserrat, va morir a Sant Miquel de Cuixà el 30 d’octubre de 1046. Per això enguany celebrem el 1050 aniversari del seu naixement i els 975 anys de la seva mort. Precisament, la carta circular necrològica que els monjos de Ripoll i de Cuixà enviaren als monestirs, amb motiu del traspàs de l’abat Oliba, remarcava la «caritat exímia» d’Oliba, fundador de Montserrat.

En l’inici de l’abadiat de Manel Gasch, nou abat de Montserrat, cal recordar amb agraïment l’abat Oliba, ja que va ser un personatge renovador de la vida eclesial des dels monestirs de Ripoll i de Cuixà i un home de diàleg, defensor dels més febles, promotor de la pau i pare de la Pàtria en la Catalunya naixent.

Tant de bo que el record de Pau Casals en el cinquantenari del seu discurs a les Nacions Unides, elogiant la Pau i Treva de l’abat Oliba, faci que el nostre món, tan ple de violència, retrobi la pau i la concòrdia entre homes, cultures i religions.

Per Josep-Miquel Bausset. Dm,

a Del santuari estant

Pau Casals, Nacions Unides,

05/05/2020

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s