Per Maria del Mar Albajar. Dv,
Tinc tot el que volia, que és tot. Ho tinc tot.
Això ho podria dir l’Elon Musk, l’home més ric del món, fundador de l’empresa automobilística Tesla i l’empresa de transport aeroespacial SpaceX, entre d’altres. O el Jeff Bezzos fundador d’Amazon i el segon home més ric del món. O el Bill Gates fundador de Microsoft que és el quart darrere d’Armand Arnault, francès, o l’Amancio Ortega, més proper, que és el catorzè home més ric del món segons el recent Bloomberg Billionaires Index.
Ells, els homes més rics del món, valoren la seva riquesa en bilions de dòlars i tenen l’escandalosa riquesa que el 2017 va fer que els mitjans diguessin que els vuit homes més rics del món tenien el mateix que la meitat del planeta. El darrer informe Oxfam diu que un 1% de la població té el mateix que el 60% de la població del món. Ells, els homes rics del món «només» poden dir que han aconseguit ser el primer, el segon home més ric del món. Que tenen molt, moltíssim, denunciablement massa.
Però va ser ella que em va dir que ho té tot: soc feliç, soc una dona afortunada… tinc tot el que volia, que és tot. M’ho va dir amb un somriure, lliure, com qui sap que el que diu no és fàcil de creure, però és del tot cert. Ella fa anys que va decidir posar la seva vida darrera el seu desig de tot. No volia miques, ni molts. Glatia pel tot. Ara no té res en propietat, i les seves coses caben en els armaris i els prestatges de la cel·la. És una monja.
Ho tinc tot, no em falta res, em va dir. I vaig entendre que no és que ho hagi aconseguit, sinó que ho ha descobert, ho ha reconegut. La felicitat amb la qual em mirava i intentava explicar-m’ho em deia que ella ho posava tot darrere el goig de viure en el present, la presència que batega en el seu interior i descobreix arreu. Ja és gran, no li van especialment bé les coses i el futur de la seva comunitat afeblida és del tot incert. Però ella és feliç, ho té tot. I entenc que ho té tot perquè en lloc de controlar i acumular, ha sabut desprendre’s de tot, del que té, del futur, del que diran, de les equivocacions i els encerts. Sembla que res li destorba l’espai intern, la mirada lliure, plena d’una adoració constant vers el misteri, el res, el tot. Ells tenen més que ningú, ells tenen molt, moltíssim, escandalosament massa empobrint-ne molts amb la seva acumulació. Ella, que tenir, tenir, no té res, ella, ho té tot. I enriqueix tots els qui la coneixem.
Bloc de Pere Codina Gironella 