
Paraula de Déu
Joan 17,20-26
Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient:
Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi. Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món. Pare bo, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut, i ells han reconegut que tu m’has enviat. Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Un comiat, però sense marxa. Perquè no se separa de nosaltres. I ens ofereix la possibilitat de quedar-nos units a Ell.
• Un comiat en el que ens dóna la manera de restar units amb Ell per sempre, si volem.
• Si estem disposats a acollir el seu amor i viure estimant. Jesús ens obre davant nostre el secret menys amagat i menys conegut: La vida només té sentit des de l’amor. Viure és estimar. I el que importa a la vida és estimar.
• Jesús mateix prega per nosaltres. Per que experimentem i ens obrim a l’amor. Per que ens decidim a viure estimant.
• Aleshores, viure, és viure amb Ell. És tota una altra cosa.