Paraula de Déu
Lluc 14, 25-33
Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
– Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell dient: «Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.»
O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.
Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El seguiment de Jesús implica una gran generositat. Les paraules de l’Evangeli apunten a la necessitat del Senyor per tal que ens assisteixi, que ens doni forces per tal de poder-lo seguir de forma adequada.
• Abans de construir una casa caldrà aturar-se per veure si es disposa dels materials i els diners suficients com per acabar l’obra. No hi ha termes mitjos: convé apostar-ho tot; som invitats a l’absoluta generositat.
• Ens podríem preguntar en aquests moments si, de fet, estem oberts a aquesta generositat. Ell ens hi ajudarà.
Bloc de Pere Codina Gironella 