Paraula de Déu
Lluc 15,1-10
Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
–Si un home d’entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: «Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut»?
»Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l’ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: «Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut»?
»Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• ACTITUD: Trobada amb Jesús
• PETICIÓ: Sentir-me trobat per Jesús.
• Som al capítol 15 de Lluc amb les paràboles d’allò perdut i trobat: l’ovella perduda i trobada, la moneda perduda i trobada, el fill perdut i trobat. Prenem avui la paràbola de l’ovella perduda i trobada.
• Em deia un bon pastor que, en tornar a la pleta calia comptar les ovelles, perquè si el gos no hi és, el gos trobarà la pleta, però si una ovella falta cal sortir a buscar-la, perquè la ovella no sap trobar la pleta encara vulgui, perquè no té sentit d’orientació. El pastor ha de sortir a buscar-la. I la paràbola ens ve a dir que fins i tot dins dels nostres límits, fallades i desorientacions… el Senyor ens trobarà, perquè sempre està present, sempre porta la iniciativa de la trobada. Quan fem un pas cap a Ell, és perquè Ell ja ha donat dos passos cap a nosaltres i sempre està on estiguem. Mai arriba tard. Ja hi està. És viure la nostra història en la seva companyia.
Bloc de Pere Codina Gironella 