L’enamorament
Saber triar al principi i bé és molt difícil, perquè quan un s’enamora, l’enamorament, impedeix que siguis realista, però que és imprescindible perquè dues persones vulguin conèixer a l’altra persona i vulguin ser coneguts també a la recíproca.
En la fase de l’enamorament el cervell està rebent un munt d’hormones de màxim plaer similar a una addicció que ens cega respecte a la persona de la qual ens enamorem però aquest estat d’enamorament ens facilita que ens acostem a l’altre que ens anem coneixent, i un cop passa aquesta fase d’enamorament és quan comença realment la fase d’estimar (saber estimar, voler estimar poder estimar).
L’autoconeixement personal
També fallem en un estat pre inicial, i és que abans d’enamorar-nos d’alguna persona, seria bo saber qui som i que volem, seria ideal fóssim feliços, autònoms i arribéssim a una relació a donar més que a rebre i que això fos mutu i recíproc.
Aquesta actitud inicial seria ideal, per enfocar-se en saber que ens convé i necessitem, però ens dispersem i no sabem molt bé que volem d’una relació.
Saber quin tipus de persona vols, físicament, emocionalment, substancialment, estat d’ànim, gustos i així més o menys pots anar enfocant i descartar el que no vols i centrar-te en el que si t’agradaria.
Que sents TU quant t’estima l’altra?
Molta gent un cop passada la fase d’enamorament es va fixant en quins efectes va tenint en si mateix la seva relació amb l’altra persona, va sentint si va rebent l’afecte que necessita, si quan l’altra persona li dóna el seu amor, si la seva forma d’estimar-lo és capaç de fer-ho feliç o no i en cas que sigui bo per als dos i recíproc és el que fa que les dues persones se sentin bé i a poc a poc es va creant aquest espai de relació en què els dos poden créixer i donar-se amor recíprocament. No cal només que jo et vulgui sinó que jo em senti ben estimat per tu.
La realitat real
I aquí és on comencen els conflictes i els desencants, si jo desitjo que em dediquin temps i si la meva parella no té temps, doncs vas malament, si jo desitjo passar els caps de setmana a la muntanya i la meva parella el que li agrada és quedar-se a casa, si a tu t’encanta veure una bona pel·lícula després de sopar abraçat a la teva parella i ella el que vol és estar a la seva habitació xatejant amb el Facebook, si a tu t’encanta cuinar i menjar en família i la teva parella ni sap ni vol cuinar i molt menys li agrada menjar…
Allargar massa relacions que no et fan sentir bé
Perquè si trobes una persona que no et pot estimar com a tu t’agrada que et vulguin estimar anem malament, per ser parella t’ha de voler estimar des de la seva autenticitat sense que l’esforç sigui massa pesat i tu has de sentir-te estimat com tu necessites ser estimat.
Hi ha parelles molt rares però la clau està en el fet que sempre tenen aquest punt en què un està rebent de l’altre el que vol i el que necessita per ser feliç.
I això només ho sap la persona que rep. Només cada un sent el que sent des del seu interior, no val fingir.
I si la meva parella m’està donant això que a mi m’agrada,que jo necessito, que em fa sentir molt bé, perquè canviar? Qui vol marxar d’on està bé?
Viure una relació de parella Autèntica
Amb la teva parella hauries de ser sincer, hauries de ser tu i l’altre hauria de ser ell mateix i aquesta sinceritat hauria de fer sentir bé als dos membres de la parella.
Confortable
Compartir la vida amb la teva parella hauria de suposar per tu i per l’altre una vida més còmoda, més maca, més fàcil, més senzilla, la vida compartida amb l’altre t’hauria de fer sentir la vida millor i que a més fos mútua.
Nutritiva
No t’enganyis, la relació amb la teva parella t’ha de beneficiar, has de sortir-ne més ple, més viu, més fort que si viatgessis sol i l’altre també. Una relació de parella ha de ser sinèrgica. Un bon negoci per les dues parts on els dos surten guanyant.
» Amor no és patir sota cap concepte «
» Els que s’entreguen absolutament, pateixen terriblement i viuen un infern en nom de l’amor, això no és amor, es diu dependència, es diu submissió, es diu obsessió, es diu cedir, però cedir no és consentir, és una forma d’adaptar-se a una situació difícil però no és amor, però molta gent ho viu com a amor, però l’amor és una experiència que sents de plenitud, d’alegria, de vida, de creixement ,no de patiment. «
Ets feliç amb la teva parella? És feliç ella amb tu?
Podeu ser feliços si apreneu a gestionar adequadament les vostres emocions i expectatives, ningú ha dit que fos fàcil la convivència i el bon amor, però és possible, és possible fer les coses bé si us esforceu, apreneu i ho apliqueu i per això estic aquí per acompanyar-vos en aquest camí.
Bloc de Pere Codina Gironella 