Paraula de Déu
Lluc 16, 1-8
Jesús deia als seus deixebles:
– Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué:
– Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
L’administrador va pensar: «Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.»
Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
– Quant deus al meu amo?
Li respongué:
– Cent gerres d’oli.
Ell li digué:
– Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
A un altre li digué:
– I tu, quant deus?
Li respongué:
– Cent sacs de blat.
Ell li diu:
– Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
– Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús no alaba la malícia de l’administrador infidel.
• Alaba la seva habilitat per sortir-se’n de l’embolic que ell mateix ha creat.
• Exhorta a les bones persones a ser-ho cada cop més però a no ser badocs ni babaus.
• Cal ser senzills com els coloms i astuts com les serps, dirà el mateix Jesús en un altre fragment de l’evangeli.
• Un bon seguidor de Jesús ha de ser lúcid, emprenedor, decidit quan calgui. Cal que posi tots els seus talents al servei de Déu i dels altres.
Bloc de Pere Codina Gironella 