Paraula de Déu
Lluc 16,9-15
Jesús deia als seus deixebles:
– Jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. Ell els digué:
– Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Una persona amb el cor dividit no pot estimar i servir ningú amb honestedat i transparència.
• Estimar de veritat demana tota la persona. Per això no es pot estimar a dues coses antagòniques com són Déu i les riqueses.
• Déu, que coneix els nostres cors, sap quin grau d’ambigüitat. hipocresia i egoisme posem en els nostres actes presumiblement tendres, innocents i amorosos.
• Tot allò que no ens deixa estimar de veritat és perquè ens atrapa i ens esclavitza ni que sigui subtilment. Ens fa perdre la llibertat i, en conseqüència, la capacitat d’estimar.
Bloc de Pere Codina Gironella 