Paraula de Déu
Marc 12, 38-44
Jesús, instruint la gent, deia:
– Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
– Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Fora hipocresies. Fora aparences. Fora privilegis. Prou d’aprofitar-se dels dèbils!!!!!
• Cal donar el que em sobra? O també del que necessito?
• Fins a on arriba la meva solidaritat i sintonia amb el patiment dels altres?
• Cal ser eficaços? Possiblement sí. Però la viuda de l’Evangeli no ho va ser gens ni mica i Jesús valora força la seva acció, el seu gest com la millor almoina de totes.
• La viuda, en donar la seva petita almoina, s’ha donat ella mateixa, tota la seva persona.
• A qui m’assemblo jo quan faig actes de solidaritat?
• Què hauria de millorar en la meva forma d’ajudar als altres?
• Què n’opinaria Jesús de la meva manera de ser solidari?
• Jesús ens anima a donar-nos nosaltres mateixos més que a donar coses.
Bloc de Pere Codina Gironella 