
Paraula de Déu
Lluc 17,1-6
Jesús digué als seus deixebles:
– Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. Estigueu alerta! Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: «Me’n penedeixo», tu l’has de perdonar.
Llavors els apòstols digueren al Senyor:
– Augmenta’ns la fe.
Ell va respondre:
– Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: «Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar», i us obeiria.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Un to de “desmesura” amara aquest text de l’Evangeli de Lluc. Tot sembla exagerat, amplificat, extremat…
• a) En primer lloc la consideració de NO ESDEVENIR CAUSA D’ESCÀNDOL PER ALS MÉS PETITS. Això és desmesurat perquè, a la nostra vida quotidiana és tan fàcil escandalitzar els més petits, pobres, senzills… ¿No és veritat que nosaltres mateixos, gent normal i corrent de carrer, sovint som escandalitzats per tantes mentides, lluites secretes, corrupcions, injustícies flagrants…? Sembla com si tot això s’hagués instal·lat com una “normalitat” al nostre entorn. Evitar-ho és desmesura evangèlica.
• b) En segon lloc la invitació de Jesús a PERDONAR SET VEGADES AL DIA, és a dir, perdonar sempre. Això és desmesurat si, essent sincers, reconeixem que som propensos al judici condemnatori, a l’aplicació inflexible de la llei, al guardar rancúnia, etc. També això sembla “normalitzar” en el nostre funcionament –personal i col·lectiu– habitual. Sortir-se d’aquest parany fent tot el contrari –perdonar radicalment– també és desmesura evangèlica.
• c) Per últim la invitació de Jesús a TENIR FE, ENCARA QUE SIGUI DE LA MESURA D’UN GRA DE MOSTASSA. Perquè per a Jesús, fins i tot aquesta fe tan petitona és capaç de generar meravelles insospitades. En mig d’un context poc propici a la creença, confiança i esperança, és possible la desmesura, abundància i “excés de bé” provocat per una petita fe que es disposa a actuar.