Se sap que totes les persones tenen actituds diferents envers el poder com a tal, i sobretot creient tenir superioritat respecte als altres en el camp profesional. Alfred Adler, un metge i psicòleg austríac, va intentar esbrinar què va causar això.
Adler argumenta que el desig de prendre o no una posició dominant es planteja a la primera infància. Aquest desig és el resultat d’un complex d’inferioritat.
Està molt estès que l’actitud de les persones privades de vida a la vida i a les altres persones difereixi de les opinions dels que han estat feliços amb la vida i amb si mateixos des de la infància. Això és cert no només per a persones amb discapacitats físiques, sinó també per a persones que són econòmiques o socialment inferiors.
Es doncs quant aquesta classe de persones no aposten per un treball en conjunt. La manca de coneixements, la por a perdre la confiança i la seva feina, fa despertar a dins seu el complex d’inferioritat, creient asegurar i potenciar el seu lloc de treball, desmereixen i no donen feina al seu adjunt en el lloc de optar per un treball compartit.
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC