
Paraula de Déu
Lluc 17,20-25
Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
–El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: «És aquí» o «És allà». El Regne de Déu és enmig vostre.
Després digué als deixebles:
–Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l’home, però no el veureu. Us diran: «És aquí» o «És allà». No correu pas a buscar-lo. Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vingui el seu dia. Però primer cal que pateixi molt, i la gent d’aquesta generació l’ha de rebutjar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Ens trobem avui amb un text enigmàtic. Sembla que Jesús jugui a desconcertar-nos i és possible que aquesta fos la intenció. Nosaltres, com els contemporanis de Jesús, voldríem poder controlar el Regne de Déu, que fos previsible, abastable… Dir que «és aquí» o «és allà». En voldríem determinar l’alçada, l’amplada i la profunditat, com si fos un d’aquells mobles d’Ikea que muntem a casa.
• Però el Regne és molt més gran (i més petit) que tot això. La seva presència se’ns escapa i això ens molesta, sobretot als bons creients que vivim per abastar-lo.
• Llegim i preguem l’evangeli d’avui com una crida a la confiança. Deslliurem-nos d’aquest afany de controlar-ho tot, també com ha de ser el Regne de Déu. Escoltem més a Jesús que ens parla de deixar-se encalçar pel Regne quan obrim misteriosament en el nostre cor a la misericòrdia i a la compassió amb els més petits, els vulnerables, els que pateixen, els que no compten per res…
• No busquem el «nostre» Regne, deixem-nos atrapar pel Regne de Déu que ens ensenya Jesús.