ESCRIT DEL BLOC de Divendres 12 Novembre 2021

El Tren de la vida:

La vida és com un viatge en tren, amb les seves estacions, els canvis de vies, els seus accidents!!! Quan neixem pugem al tren i ens trobem amb els nostres pares, i creiem que sempre viatjaran amb nosaltres, però en alguna estació ells baixaran deixant-nos sols al viatge. De la mateixa manera pujaran altres persones, significatives: els nostres germans, amics, fills i fins i tot l’amor de la nostra vida. Molts baixaran i deixaran un buit permanent.. Altres podran passar tan desapercebuts que ni ens adonarem que han desocupat els seus seients!! Aquest viatge estarà ple d’alegries, tristors, fantasies, esperes i comiats. L’èxit consisteix en tenir una bona relació amb tots els passatgers, en donar el millor de nosaltres. El gran misteri per a tots, és que no sabem a quina estació baixarem, per això, hem de viure de la millor manera, estimar, perdonar, oferir el millor de nosaltres… Així, quan arribi el moment de desembarcar i el nostre seient quedi buit, deixem bons records als que segueixen viatjant en el tren de la vida!!!! Et desitjo que el viatge en el teu tren pel proper any sigui millor cada dia, collint èxits i donant molt amor. Ah! Us dóno les gràcies per ser passatgers del meu tren.

Pere Codina i Gironella

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s