Paraula de Déu
Lluc 17,26-37
Jesús va dir als seus deixebles:
Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifesti. Aquell dia, el qui sigui al terrat, que no baixi dintre casa a endur-se allò que té, i el qui sigui al camp, que no torni enrere. Recordeu-vos de la dona de Lot. Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà. Jo us dic que aquella nit n’hi haurà dos en un mateix llit: l’un serà pres i l’altre deixat; n’hi haurà dues molent juntes: l’una serà presa i l’altra deixada.
Ells li preguntaren:
–On serà això, Senyor?
Jesús els respongué:
–On hi ha el cadàver, s’hi apleguen els voltors.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Els evangelis sinòptics tenen un solemne discurs de Jesús sobre la fi del món, al final de la vida pública de Jesús. Mentre Mc i sobretot Mt presenten un llarg discurs de Jesús, Lc que també el reprodueix, l’ha dividit en dos fragments i posa el primer fragment sobre el dia del fill de l’home en plena pujada de Jesús a Jerusalem. És el text que llegim avui. D’aquesta forma fa menys feixuc el discurs escatològic de Jesús sobre els darrers dies en el qual, a més a més, distingeix més clarament la predicció de la destrucció de Jerusalem de la fi de la historia. El text de Lc és més entenedor i més ordenat.
• El text d’avui se centra sobre el dia del Fill de l’home (una formulació de Lc, que Mt presenta com la parusía del Fill de l’home, és a dir la vinguda del Fill de l’home al final de la història). Lc remarca que serà com el diluvi, com la sortida de Lot i la seva familia de la ciutat de Sodoma. Vindrà com un llampec. El missatge per als lectors de Lc és clar: el dia del fill de l’home en cap sentit depèn de nosaltres. La imatge dels voltors ve a confirmar que la història està tota presidida pel Fill de l’home que la coronarà amb el seu domini i el seu esclat. Tothom està sota el domini del Fill de l’home. El sentiment que la solemne referència ha de despertar en el lector no és de cap manera l’esglai i la por. La història pertany al Senyor que està a favor nostre. El que en les visions apocalíptiques podia incitar al temor i a l’angoixa (la incertesa del dia del Senyor), aquí és una crida a l’esperança i a la confiança. És un missatge molt estimat de Lc que insisteix en què el Senyor ha vingut sobretot a buscar i a salvar el que estava perdut (Lc 19,10).
Bloc de Pere Codina Gironella 