1 Espiritualitat
El terme espiritualitat (de el llatí spiritus, esperit), depèn de la doctrina, escola filosòfica o ideologia que la tracti, així com de l’context en què s’utilitzi.
En un sentit ampli, significa la condició espiritual. Hi ha autors que el consideren una dimensió més de la persona, com la dimensió biològica o social.Referido a una persona, és la disposició principalment moral, psíquica o cultural, que posseeix qui tendeix a investigar i desenvolupar les característiques del seu esperit.
Aquesta decisió implica habitualment la intenció d’experimentar estats especials de benestar, com la salvació o l’alliberament. Es relaciona així mateix amb la pràctica de la virtut.
D’alguna manera és possible parlar de pràctiques espirituals sense estar específicament sota el que habitualment considerem una religió organitzada, encara que generalment no deixen de ser pràctiques tradicionals.
En l’occident es va relacionar habitualment el terme amb doctrines i pràctiques religioses, especialment en la perspectiva de la relació entre l’ésser humà i un ésser superior (Déu), així com amb les doctrines relacionades amb la salvació de l’ànima, encara que actualment s’ha ampliat molt el seu ús, i no són aquestes les úniques formes en què es fa ús de el terme.
Bloc de Pere Codina Gironella 