Paraula de Déu
Lluc 18,1-8
Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
– En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: «Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.»
I el Senyor va afegir:
– Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La paràbola de Lc que llegim avui (i que només la reporta Lc) és una de les moltes paràboles de Lc que són il•lustracions de la vida cristiana i de les actituds i exigències que comporta. Lc ha après de la tradició sobre Jesús l’ensenyament en paràboles, però la major part de les paràboles de Lc són miralls de les actituds i del comportament dels cristians, no paràboles del Regne (n’hi ha prou amb recordar la paràbola del fill pròdig, la de l’administrador infidel, la del ric que no comparteix la seva riquesa amb el pobre Llàtzer, la del fariseu i el publicà, etc.) El text d’avui semblaria a primer cop d’ull que vol il•lustrar la constància en l’oració: la viuda insisteix tant prop del jutge que, al final, és escoltada pel jutge inic. Però, fixem-nos-hi una mica més. Aquest ensenyament ja el tenim en la paràbola de l’amic que truca a mitja nit per demanar pa (Lc 11,5-8). En canvi, l’ensenyament de la paràbola de la viuda és que el qui prega Déu serà escoltat, perquè si el jutge sense escrúpols escolta una pobre viuda (que no té cap dret a ser atesa), molt més Déu, el Senyor, escoltarà els qui li demanen amb confiança de ser escoltats. Tanmateix, cal tenir fe per demanar amb confiança. Si tenim fe, el que demanarem a Déu serà l’Esperit Sant (cf. Lc 8,13). L’Esperit Sant és l’objecte per excel•lència de la pregària dels cristians.
Bloc de Pere Codina Gironella 