Paraula de Déu
Marc 13, 24-32
Jesús va dir als seus deixebles:
Aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel.
Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Quan tot trontolla; quan sembla que les evidències més evidents –valgui la redundància- es difuminen o deixen de ser-ho; “quan el sol s’enfosqueix, la lluna no fa claror, les estrelles van caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollen”; quan del nostre cor surt el crit, egoista, de “sálvese quien pueda”… aleshores els creients sabem que és l’hora en què se’ns fa present el Fill de l’home “amb gran poder i majestat”. El Fill de l’home, és a dir, Jesús, tot mostrant-nos els seus trets de profunda humanitat, i potser també de feblesa. La seva aparició ens diu que quan tot trontolla, l’humà –que Jesús ha assumit en tota plenitud- és el que cal salvar per damunt de tot i el que mai no es pot posar en dubte. Aquest imperatiu és l’única evidència que no pot desaparèixer mai del cor dels seguidors de Jesús. Deien els clàssics: “sóc home i res del que és humà m’és indiferent”. I els cristians bé podem dir: “sóc cristià i res del que és humà m’és indiferent”. O cantar allò de: “solo le pido a Dios que el dolor no me sea indiferente”. Aleshores és també el moment en què els elegits de Déu es reuneixin en aquesta tasca comuna, deixant de banda diferències que separen i enfronten, per tal de ser solidaris els uns amb els altres. Per ser solidaris amb els més pobres.
Bloc de Pere Codina Gironella 