PARAULA DE DÉU de Diumenge 14 Novembre 2021

Paraula de Déu

Marc 13, 24-32

Jesús va dir als seus deixebles:

Aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel.

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Quan tot trontolla; quan sembla que les evidències més evidents –valgui la redundància- es difuminen o deixen de ser-ho; “quan el sol s’enfosqueix, la lluna no fa claror, les estrelles van caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollen”; quan del nostre cor surt el crit, egoista, de “sálvese quien pueda”… aleshores els creients sabem que és l’hora en què se’ns fa present el Fill de l’home “amb gran poder i majestat”. El Fill de l’home, és a dir, Jesús, tot mostrant-nos els seus trets de profunda humanitat, i potser també de feblesa. La seva aparició ens diu que quan tot trontolla, l’humà –que Jesús ha assumit en tota plenitud- és el que cal salvar per damunt de tot i el que mai no es pot posar en dubte. Aquest imperatiu és l’única evidència que no pot desaparèixer mai del cor dels seguidors de Jesús. Deien els clàssics: “sóc home i res del que és humà m’és indiferent”. I els cristians bé podem dir: “sóc cristià i res del que és humà m’és indiferent”. O cantar allò de: “solo le pido a Dios que el dolor no me sea indiferente”. Aleshores és també el moment en què els elegits de Déu es reuneixin en aquesta tasca comuna, deixant de banda diferències que separen i enfronten, per tal de ser solidaris els uns amb els altres. Per ser solidaris amb els més pobres.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s