PARAULA DE DÉU de Dilluns 15 Novembre 2021

Paraula de Déu

Lluc 18,35-43

Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li digueren que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar:
–Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
–Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
–Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
–Senyor, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
–Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.
A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Si mirem aquest miracle des de el punt de vista de Jesús, diríem que ha fet el que s’esperava d’Ell. Jesús ha vingut a portar la salvació al món, i per tant podem pensar que és normal que doni la vista al cec.

• Però, ¿i si fem l’exercici de posar-nos en el lloc del cec? ¿Què hi fa a la vora del camí? No s’està pas esperant que passi algú i el curi, sinó que explota la seva ceguesa, aprofita la compassió que provoca en els vianants. No pot fer altra cosa: és una persona dependent i no pot deixar de ser-ho.

• Quan s’adona que passa Jesús, alça la veu per reclamar-li una bona almoina.

• Els deixebles el volen fer callar. No són uns poca-soltes sense cor. És la reacció normal de defensa perquè pensen que el cec vol entabanar Jesús i el distreu de la seva missió, que és anar a Jerusalem a proclamar el nou Regne.

• Però Jesús els demana que acompanyin al cec fins Ell i alguna cosa canvia en el cor del cec. I quan Jesús li pregunta què vol, no li demana una almoina sinó que el faci veure. Jesús constata la fe del cec, i ja no li cal fer res més. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.

• Aquesta escena em porta a preguntar-me sobre l’actitud amb què m’adreço a Jesús: ¿Li demano una almoina o li demano que em curi? És a dir, ¿li demano coses que em sembla que em convenen o estic disposat a deixar que m’obri els ulls i a seguir-lo camí enllà? Demanem-li tots a Jesús: fes que hi vegi, Senyor, vull seguir-te camí enllà.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s