Paraula de Déu
Lluc 19,1-10
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
–Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
–Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador!
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
–Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
–Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Us convido –i em convido- a tornar a posar la mirada en Jesús. A l’escena que se’ns presenta avui, Jesús no fa cap pregunta, tampoc Zaqueu li havia manifestat directament res (però que n’és de significatiu el desig de veure’l!). L’escenari ha canviat, però la seva actitud, no. Ara -davant la discreció del que no diu res però actua- pren la iniciativa i torna a posar l’altre al centre. “Baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva”.
• La mirada de Jesús és lliure del farcell de prejudicis que els altres li carreguen i, amb el seu gest de proximitat, Jesús el fa amfitrió. Tot un honor! D’aquesta manera, restitueix la dignitat que Déu sempre li ha mantingut com a fill seu.
• I em miro… i m’hi trobo girant el cap per no haver de creuar la mirada amb les persones que em són indiferents, o llunyanes, o de pensament i estil diferent al meu, o de dubtosa reputació. I si la meva proximitat fes que tots dos ens poséssim drets?
• Jesús és Bona Notícia per a tothom! I jo… vull ser la seva deixeble. Llavors, crido com el cec d’ahir “Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi. Feu que hi vegi!”. I que sigui amb la seva mirada.
Bloc de Pere Codina Gironella 