Paraula de Déu
Lluc 19,11-28
Jesús era a prop de Jerusalem, i els qui l’acompanyaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament. Per això digué:
–Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents, confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir:
–Negocieu-hi mentre sóc fora.
Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
–No volem que aquest regni damunt nostre.
Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber què havien guanyat. Es presentà el primer i digué:
–Senyor, els teus diners n’han produït deu vegades més.
Ell li respongué:
–Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.
Vingué després el segon i digué:
–Els teus diners, Senyor, n’han produït cinc vegades més.
Va dir també a aquest:
–Tu, igualment, governa cinc ciutats.
Però se’n presentà un altre que digué:
–Senyor, aquí tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
Ell li respon:
–Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
Aleshores digué als qui eren presents:
–Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més.
Ells li contestaren:
–Senyor, si ja en té deu vegades més!
Ell replicà:
–Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Déu ens ha confiat la seva mateixa vida, ens ha enriquit amb els seus dons i ha posat a les nostres mans el tresor de les nostres qualitats, de la nostra sensibilitat, de la nostra capacitat d’estimar i d’acollir l’amor.
• Podem fer com aquells servents que amb creativitat es van posar a multiplicar tanta riquesa i abundància. Però podem fer com aquell altre servent que no va saber què fer amb tanta vida, que va tenir por i que va continuar la seva vida oblidant que era dipositari d’uns bens tan preuats.
• I es que paradoxalment la vida que rebem de Déu només es multiplica i creix quan es gasta i es dona a mans plenes. A vegades hi ha dinamismes que ens paralitzen, que ens bloquegen, que ens fan viure sense desplegar totes les nostres possibilitats i capacitats.
• En un moment de silenci i de pregària podríem posar nom a aquestes forces que ens impedeixen fer créixer la vida abundant que portem. Amb confiança, perquè no estem davant un home exigent i venjatiu, sinó acompanyats per un Déu que ens estima incondicionalment i que confia amb amor en totes les nostres possibilitats.
Bloc de Pere Codina Gironella 