PARAULA DE DÉU de Dimecres 17 Novembre 2021

Paraula de Déu

Lluc 19,11-28

Jesús era a prop de Jerusalem, i els qui l’acompanyaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament. Per això digué:
–Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents, confià a cada un una quantitat igual de diners i els va dir:
–Negocieu-hi mentre sóc fora.
Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
–No volem que aquest regni damunt nostre.
Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber què havien guanyat. Es presentà el primer i digué:
–Senyor, els teus diners n’han produït deu vegades més.
Ell li respongué:
–Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.
Vingué després el segon i digué:
–Els teus diners, Senyor, n’han produït cinc vegades més.
Va dir també a aquest:
–Tu, igualment, governa cinc ciutats.
Però se’n presentà un altre que digué:
–Senyor, aquí tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
Ell li respon:
–Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
Aleshores digué als qui eren presents:
–Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més.
Ells li contestaren:
–Senyor, si ja en té deu vegades més!
Ell replicà:
–Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Déu ens ha confiat la seva mateixa vida, ens ha enriquit amb els seus dons i ha posat a les nostres mans el tresor de les nostres qualitats, de la nostra sensibilitat, de la nostra capacitat d’estimar i d’acollir l’amor.

• Podem fer com aquells servents que amb creativitat es van posar a multiplicar tanta riquesa i abundància. Però podem fer com aquell altre servent que no va saber què fer amb tanta vida, que va tenir por i que va continuar la seva vida oblidant que era dipositari d’uns bens tan preuats.

• I es que paradoxalment la vida que rebem de Déu només es multiplica i creix quan es gasta i es dona a mans plenes. A vegades hi ha dinamismes que ens paralitzen, que ens bloquegen, que ens fan viure sense desplegar totes les nostres possibilitats i capacitats.

• En un moment de silenci i de pregària podríem posar nom a aquestes forces que ens impedeixen fer créixer la vida abundant que portem. Amb confiança, perquè no estem davant un home exigent i venjatiu, sinó acompanyats per un Déu que ens estima incondicionalment i que confia amb amor en totes les nostres possibilitats.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s