2 Com s’ha de llegir la Bíblia?
En aquest sentit, hem de tenir en compte, que no és el mateix el grau d’independència política, econòmica, cultural i religiosa del poble d’Israel des de l’assentament a Palestina fins a la formació dels dos regnes (vegeu per exemple els llibres del Deuteronomi, Jutges, o el primer llibre dels Reis), que durant el captiveri a Egipte o l’exili a Babilònia (vegeu el llibre de l’Èxode pel que fa a l’opressió egípcia, o el segon llibre dels Reis, Ezequiel, Lamentacions, Isaïes, Jeremies, o els quatre Càntics del Servent, respecte a la traumàtica experiència de l’exili babilònic. Fins i tot el llibre del Gènesi (sobretot els primers 11 capítols), escrit entorn el 550 aC, durant el confinament a Babilònia, reflecteix l’etapa de l’exili, esdevenint un llibre clarament contestatari (contracultural), en oposició a la cultura i la religiositat dominant.
Un cop assenyalada aquesta consideració, passarem a enumerar un seguit de criteris a tenir en compte a l’hora de llegir, comprendre i interpretar els missatges de la bíblia. És recomanable començar pel principi de cada llibre i llegir capítol rere capítol, seguint l’ordre preestablert, fins a l’acabament. En el cas del llibre de Jonàs, és imprescindible fer-ho d’aquesta manera, ja que el darrer capítol: Misericòrdia de Déu i indignació de Jonàs, finalitza amb una pregunta retòrica que fa referència als altres capítols del llibre. Cal fixar-se sobretot en els principis (les introduccions) i els acabaments (els desenllaços) de cada llibre, capítol i verset, perquè és on se solen apuntar les claus per entendre i interpretar els missatges de cada lectura. Tanmateix, però, no podem obviar que els versets formen part d’un tot, i que s’han de comprendre en el seu conjunt. El criteri de la successió cronològica és vàlid a tots els nivells, tant pel que fa a la lectura de llibres sencers, capítols i versets. En aquesta línia destaca l’Evangeli de Lluc, capítol 15, 1-32, redactat d’una manera que només es pot entendre des d’una visió de conjunt; si llegim els versos per separat perd el sentit originari.
Un segon criteri respon a la idea de la lectura atenta i curosa. Cal llegir el llibre, capítol i verset tantes vegades com faci falta; s’ha de llegir i rellegir; centrar-se en el context (literari, històric, polític, social, cultural i religiós), fixar-se en els títols dels diferents capítols, que sovint són d’allò més reveladors per entendre els missatges, en els personatges que hi apareixen (en les seves accions, gestos i actituds), en les diverses temàtiques (en aquest punt diferenciaríem entre l’Antic i el Nou Testament; en el primer hi predominen aspectes com la fam, la mort, la guerra, la misericòrdia, el pecat, el càstig, l’amor, la fraternitat, o l’aliança, entre d’altres; en el segon els temes més recurrents són les paraules i els fets de Jesús, les paràboles, els miracles i les guaricions, la passió, mort i resurrecció, la fe en el missatge de Jesús, els inicis del cristianisme i l’expansió de la bona nova de Jesús), en les paraules clau (paraules que es repeteixen constantment), en les simbologies, en els detalls, en l’ús de determinades expressions, en les preguntes retòriques o preguntes sense resposta, fetes amb la finalitat d’interaccionar amb el lector (en aquesta línia destaca l’Evangeli de Marc on hi trobem més de 100 preguntes retòriques), en les notes al peu (les notes a peu de pàgina sovint poden clarificar i precisar possibles dubtes i determinades dificultats de lectura). Per altra banda també cal anotar els dubtes, les preguntes, les dificultats de comprensió, i d’interpretació que ens pugui suscitar la lectura del llibre, capítol o verset que estiguem treballant.
Bloc de Pere Codina Gironella 