Paraula de Déu
Lluc 20,27-40
Alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
–Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?
Jesús els respongué:
–Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
–Mestre, has respost bé.
I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Per a aquells saduceus tot hauria de passar com si res no hagués de canviar… Com si tot hagués de seguir igual… Les mateixes lleis, les mateixes normes, els mateixos costums, les mateixes rutines, les mateixes complicacions i trivialitats del dia a dia… En definitiva: “más de lo mismo”. Quan, de fet, resurrecció implica VIDA, perquè Déu és un Déu de persones concretes i vives (Abraham, Isaac, Jacob… Pere, Pau, Joan… Maria, Isabel, Tere…). Déu és un Déu de vius i no de morts –perquè, per a Ell, tots viuen. Resurrecció implica també vida NOVA: ser iguals als àngels, que viuen sempre de cara a Déu, és a dir, de cara a l’AMOR. Així, els ressuscitats viuran una vida d’AMOR ple, ja no afectat ni amenaçat pel pecat ni tan sols per les ambigüitats de la vida que, de vegades, tant l’afeixuguen –en les nostres relacions amb els altres, amb nosaltres mateixos, amb la natura… i amb Déu. La VIDA dels ressuscitats serà, finalment, la vida dels fills de Déu… i, per això mateix, germans els uns dels altres.
Bloc de Pere Codina Gironella 