Paraula de Déu
Joan 18, 33-37
Llavors Pilat va dir a Jesús:
– Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà:
– Surt de tu, això que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?
Pilat replicà:
– Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?
Jesús contestà:
– La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
Pilat li digué:
– Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà:
– Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• M’aturo a contemplar l’escena. Dos homes, un investit amb la força que li dona un imperi i un exèrcit. Viu en un gran edifici, el pretori, construït perquè la gent del poble sàpiga qui mana. Vesteix amb elegància. L’altre en canvi ha sofert l’abandonament dels amics i és escarni dels enemics.
• És el contrast de la injustícia. És així com s’entén la perplexa pregunta de Pilat «I tu ets el Rei dels jueus?» Tu pobre natzarè. On són els teus exèrcits, on són el teu poble, on la teva corona reial?…
• «La meva reialesa no és d’aquest món.» Deixo ressonar aquestes paraules dintre meu. La temptació d’un regnat d’aquest món és forta i l’Església l’ha tingut moltes vegades al llarg de la seva història.
• Però ara veient aquest Senyor, abandonat d’amics i fet escarni dels enemics, és quan me n’adono de què vol dir seguir-lo: abraçar una forma de vida que molt sovint té poc a veure amb aquest món.
• Demano ser posat sota la bandera d’aquest rei tant especial.
Bloc de Pere Codina Gironella 