Alegria
L’alegria (del llatí alicer o aliceris)és una emoció bàsica que convida a la reproducció, entre altres funcions.
A més a més, es pot definir com l’estat d’ànim més confortable pel qual es pot passar. Així doncs, la tristesa juga un rol molt important, ja que, sense ella no podríem arribar a sentir alegria, i segons els metges, l’alegria pot arribar a millorar la teva salut.
Fisiològicament, es manifesta amb la dopamina. A l’expressió facial es lliga amb el somriure i els ulls brillants, si bé és una aparença que depèn de la cultura, ja que en determinades societats ensenyar les dents sempre és mostra d’agressivitat.
En un cert sentit del terme, lligat al de despreocupació, pot tenir connotacions negatives, com per exemple quan es diu que una persona gasta alegrement els diners.
Alegria i salut
És un fet provat per la medicina psicosomàtica i per la nostra experiència directa que -descansa primordialment en la satisfacció afectiva- i fa que funcionin millor els òrgans del nostre cos ( fetge, estómac, cor, pulmons ) i també que la nostra ment guanyi en claredat i eficiència. La mateixa paraula disease (malaltia, en anglès) significa «estat d’infelicitat » ( « dis » : denota negació ; · « ease » : bona disposició ).
Els estats mentals positius indueixen al cervell a alliberar una hormona anomenada endorfina (endo : « intern » ; morfina : « anestèsic », analgèsic ). L’endorfina produïda pel cervell, alleuja o elimina el dolor, tant físic com emocional, i augmenta la resistència de la ment i del cos .
Alegria propagandística
Una de les seves característiques més curioses és que té la capacitat de propagar-se, de tal manera que una persona alegre és difícil que passi desapercebuda davant la resta de mirades i és així com pot aparèixer una reacció sobre els altres. Aquesta reacció seria un brot d’alegria que canviaria el seu estat d’ànim en el qual es trobava abans.
Estat d’ànim
L’estat d’ànim és un estat emocional que roman durant un període més o menys llarg. Els estats d’ànim es diferencien de les emocions en què són menys específics, menys intensos, més duradors i menys donats a ser activats per un determinat estímul o esdeveniment.
Els estats d’ànim solen tenir una determinada valència o, cosa que és el mateix, se sol parlar de bon i de mal estat d’ànim. A diferència de les emocions, com la por o la sorpresa, un estat d’ànim pot durar hores o dies.
També es diferencien del temperament o la personalitat, els quals generalment no solen tenir un component temporal, sinó que són actituds permanents en el temps. No obstant això, determinats tipus de personalitats, com l’optimisme o la neurosi poden predisposar al subjecte a uns determinats estats d’ànim. Certes alteracions de l’estat d’ànim com la depressió o el trastorn bipolar formen una classe de patologies anomenades trastorns de l’estat d’ànim.
Segons alguns psicòlegs com Robert Thayer, l’estat d’ànim és una relació entre dues variables: energia i tensió. Segons aquesta teoria, l’estat d’ànim divergiría entre un estat energètic (de més cansat a més actiu) i un estat referit al grau de nerviosisme (entre més calmat o més tens), considerant-se el millor un estat calmat-energètic i el pitjor un estat tens-cansat. Thayer també defensa una connexió especial entre alimentació i exercici físic amb l’estat d’ànim.
Una recent metaanàlisi va arribar a la conclusió que, contràriament a l’estereotip de l’artista patidor, la felicitat és un dels factors que propicien la creativitat, mentre que un baix estat d’ànim propiciaria menors nivells d’aquesta.
Pere Codina i Gironella
Bloc de Pere Codina Gironella 