Paraula de Déu
Lluc 21,1-4
Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué:
– Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Ens endinsem en la preparació immediata de l’Advent. En aquesta darrera setmana, les lectures accentuen el final dels temps, com un moment privilegiat on convé preparar-se pel que vindrà: Déu. No hi ha temps per perdre.
• En aquest context, la situació relatada a l’Evangeli s’omple de significació: no sols és una dona que, proporcionalment, dóna tot el que té. És que, donat que som al final dels temps, qualsevol mitjà, per bo que sigui, és secundari comparat amb Déu mateix. I és especialment potent aquesta imatge dels diners, com allò que, avui dia, mou totes les persones. Fins i tot, mou les passions. Allò que és més nuclear en la vida de moltes persones, ara és no-res. És la capacitat de no posar el valor en allò que no toca: per això que aquesta vídua ha entès la dinàmica de l’Evangeli: no és temps per posar l’esperança en res més que no sigui el Senyor.
• Podem demanar que la presència de Déu ompli el nostre cor de tal manera que puguem viure Déu com a principi i fonament de la nostra vida.
Bloc de Pere Codina Gironella 