Paraula de Déu
Lluc 21,5-11
Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué:
– De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
Llavors li preguntaren:
– Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:
– Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: «Sóc jo», i també: «El temps arriba.» No aneu darrere d’ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir:
– Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L´evangeli de Lluc forma part del discurs escatològic i apocalíptic de Jesús, un gènere literari jueu, que ens desconcerta avui i ens espanta. Parla de guerres i de destrucció del temple, de la fi del món.
• Segurament els primers lectors de l´evangelista Lluc, que havien vist la destrucció del temple, interpretaven el text millor que nosaltres avui.
• Com cal llegir aquest evangeli avui?
• Nosaltres també patim avui guerres, migracions, pandèmies, crisis econòmiques i socials, discriminacions, corrupció de polítics i dirigents, clericalisme i abusos sexuals de membres de l´església, canvi climàtic, temples cremats i temples buits, etc.
• El missatge apocalíptic ens diu que tot aixó, que és real, no té la darrera paraula, que la mort no és la fi, que la darrera paraula és del Senyor, que ha mort i ressuscitat, que ens dóna l´Esperit de vida i un dia vindrà a jutjar el món.
• Encara que el mon s´ensorri i els volcans omplin de lava la terra, no és encara la fi, el Senyor vindrà i ell té la darrera paraula de justícia i misericòrdia. I aquell dia serem examinats sobre l´amor, sobre la nostra estimació a Déu i als altres, als germans.
• L´evangeli ens exhorta a no espantar-nos, a no tenir por, a no deixar-nos enganyar, a ser fidels i esperançats, a fiar-nos de Jesús i del seu Esperit que vetlla per nosaltres i ens acompanya sempre. La nostra fe no està lligada ni a les parets del temple ni a la opinió pública dels grans d´aquest món, sinó a la paraula de Jesús de Natzaret, mort i ressuscitat.
• A l´eucaristia proclamem; “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”. Però potser no gosem dir, com l´església primitiva, “Veniu, Senyor Jesús!”.
Bloc de Pere Codina Gironella 