Paraula de Déu
Mateu 4,18-22
Tot caminant vora el llac de Galilea, Jesús veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
—Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• De dos en dos: Pere i Andreu… Jaume i Joan… No només som cridats, “vocats”, sinó “con-vocats”. “Vocació” es “con-vocació”. La missió mai no serà una feina de “franctirador”, sinó una tasca que es fa en companyia, tot comptant amb l’ajut i el suport del germà. En la missió no s’hi valen protagonismes excloents. De fet, tots, en certa manera, hi “desapareixem”, per tal de deixar que hi “aparegui” el qui n’és veritable protagonista: el Senyor. No som protagonistes, sinó “servidors de la missió del Crist”. Només Ell pot entrar en el cor de les persones. Nosaltres som la veu; Ell és la paraula –deia sant Agustí. Això no treu que la missió no tingui en compte les nostres qualitats personals. Però, ara, ja no estan al servei del nostre profit i lluïment personal, sinó al servei i al bé dels nostres germans i germanes. Ens n’arriba la crida al bell mig del nostre quefer quotidià, quan menys ens ho esperem. I demana de nosaltres una resposta immediata. “Veniu amb mi” –els va dir al Senyor. I ara ens ho diu a nosaltres. I ells “immediatament” ho deixaren tot i el seguiren. Tant de bo nosaltres també! Tant de bo nosaltres esdevinguem deixebles i apòstols com el Senyor els volia!
Bloc de Pere Codina Gironella 