ESCRIT DEL BLOCDijous 2 de Desembre 2021

Podem saber si estem en gràcia amb Déu?

El mateix Senyor ressaltaria aquesta veritat de l’existència del Cel i de l’infern a la seva paràbola de la jull: ‘I al temps de la sega, diré als segadors: Recolliu primer el jull i lligueu-la en gavetes per cremar-la, i el blat recolliu-lo en el meu graner.’ (Mt. 13, 30)

L’advent és un temps de preparació i de conversió per a la vinguda del Senyor no només per Nadal, sinó especialment la nostra trobada amb Ell en el moment de la nostra mort. Hi ha alguna manera de saber si estem en pecat mortal o no abans d’aquest judici personal?

“Recordo que una vegada, llegint la llista de dogmes catòlics, a través d’un enllaç que vaig trobar precisament en un bloc que seguia [en aquest post], un dels que més em va sorprendre és un que deia una cosa així com que ‘excepte una revelació especial divina ningú no pot saber amb certesa si es troba en estat de gràcia amb Déu’ 

Dic que em va sorprendre perquè no sé si el dogma només es refereix a gent que no es confessa o no s’ha confessat en molt de temps, o si inclou també aquells que es confessen habitualment.” .

El Dogma que vaig llegir en aquest enllaç diu:

“23. Sense una revelació divina especial, ningú no pot saber amb certesa de fe si es troba en estat de gràcia. [1]

“[1] Contra els reformadors, que es proclamaven “selvós” amb seguretat, el Concili de Trento va definir: “Si algú considera la seva pròpia debilitat i la seva deficient disposició, pot abrigar temor i recel respecte del seu estat de gràcia, ja que ningú és capaç de saber amb certesa de fe no subjecta a error si ha assolit la gràcia de Déu”.

1Corintis 4:4, Filipencs 2:12, 1Corintis 9:27.”

Aquesta és la resposta que ofereix Sto. Tomàs d’Aquino

(en Suma teològica – Part I-IIae – Qüestió 112, Article 5)

L’home pot saber que es troba en gràcia?

Objeccions per les quals sembla que l’home pot saber que es troba en gràcia.

1. La gràcia és a l’ànima per la seva pròpia essència. Ara bé, segons exposa Sant Agustí a XII ‘Super Gen. ad litt’., tot allò que es troba a l’ànima per la seva pròpia essència el coneixem amb certesa absoluta. Després qui posseeix la gràcia ho pot saber amb tota certesa.

2. La gràcia és un do de Déu igual que la ciència. Però aquell a qui Déu concedeix la ciència sap que la té, segons allò de Sab 7,17: «El Senyor em va donar la ciència veritable de les coses que existeixen». Després, per la mateixa raó, qui rep de Déu la gràcia sap que en té.

3. La llum és més fàcil de conèixer que les tenebres, ja que, segons diu l’Apòstol a Ef 5,13, «tot allò que es manifesta és llum». Però el pecat, que és una tenebra espiritual, és conegut amb certesa pel qual el comet. Després, amb molta més raó es coneix la gràcia, que és una llum espiritual.

4. ‘Hem rebut’, diu l’Apòstol en 1Co 2,12, ‘no l’esperit d’aquest món, sinó l’esperit de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit’. La gràcia, però, és el principal d’aquests dons de Déu. Després l’home que rep la gràcia per obra de l’Esperit Sant sap pel mateix Esperit que se li ha donat.

5. Segons Gèn 22,12 se li diu a Abraham en nom del Senyor: ‘Ara vaig conèixer que tems el Senyor’, és a dir: ‘T’ho vaig fer conèixer.’ Però aquí es tracta d’un temor sant, que no es dóna sense la gràcia. Després, l’home pot conèixer que està en gràcia.

Contra això: hi ha el que es diu a Eclo 9,1: ‘Ningú sap si és digne d’odi o d’amor.’ Però la gràcia santificant fa l’home digne de l’amor diví. Després ningú no pot saber si posseeix la gràcia santificant.

Responc: De tres maneres podem conèixer una cosa.

En primer lloc, per revelació. I així es pot saber que es té la gràcia. Perquè Déu ho revela a vegades a alguns per un especial privilegi, perquè ja en aquesta vida comencin a gaudir del goig de la seguretat, perquè emprenguin grans obres amb més confiança i energia i perquè suportin amb més valor els mals de la vida present, d’acord amb allò que se li va dir a Sant Pau segons 2 Cor 12,9: ‘En tinc prou la meva gràcia.’

En segon lloc, es pot conèixer una cosa per si mateixa i amb certesa. I així ningú no pot saber que té la gràcia. Perquè per conèixer alguna cosa amb certesa cal estar en condicions de verificar-ho a la llum del seu principi propi. És així com s’obté un coneixement cert de les conclusions demostrables partint de principis indemostrables, i ningú no pot saber que posseeix la ciència d’una conclusió si ignora els principis de la mateixa. Ara bé, el principi de la gràcia, com també el seu objecte, és Déu mateix, que per la seva pròpia excel·lència ens és desconegut, segons allò de Job 36,26: ‘Déu és tan gran que depassa la nostra ciència.’ I així, la seva presència en nosaltres, igual que la seva absència, no pot ser coneguda amb certesa, com ho assenyala també Job 9,11: ‘Si ve a mi no el veig; si s’allunya de mi no ho adverteixo.’ qui em jutja és el Senyor.’

En tercer lloc, una cosa pot ser coneguda de manera conjectural per mitjà d’indicis. I d’aquesta sort sí que l’home pot conèixer que posseeix la gràcia, perquè adverteix que el seu goig es troba en Déu i menysprea els plaers del món, i perquè no té consciència d’haver comès pecat mortal. I en aquest sentit es pot interpretar allò d’Apoc 2,17: ‘A qui vencés li donaré del mannà amagat que ningú coneix sinó el qui el rep.’ Qui ho rep, en efecte, ho reconeix, perquè experimenta una dolça de la qual res no sap qui no el rep. Aquest coneixement, però, és imperfecte. Per això diu l’Apòstol en 1 Cor 4,4: «No m’argüeix de res la consciència, però no per això em crec justificat.» Perquè, segons es diu a Sal 18,13: «Qui coneix les seves faltes? Netegeu-me, Senyor, de les que se m’amaguen.’

A les objeccions:

1. El que està per la seva pròpia essència a l’ànima és objecte de coneixement experimental; però només en la mesura que a través dels actes se n’experimenten els principis intrínsecs, com percebem la voluntat en l’acte de voler i la vida en les operacions vitals.

2. Tenir certesa dels nostres coneixements científics pertany a la naturalesa mateixa de la ciència; i igualment, tenir certesa de les veritats que coneixem per fe pertany a l’essència mateixa de la fe. I això és així perquè la certesa pertany a la perfecció de l’enteniment, en què aquests dons es troben. Per això, el que posseeix la ciència o la fe té la seguretat de posseir-les. Però no passa el mateix amb la gràcia i la caritat i altres dons semblants, que pertanyen a la perfecció de les facultats apetitives.

3. El pecat té per objecte el bé transitori, que ens és conegut. Però l’objecte o la fi de la gràcia ens és desconegut a causa de la immensitat de la seva llum, segons allò d’I Tim 6,16: «Hi hagi una llum inaccessible.»

4. L’Apòstol parla al text adduït dels dons de la glòria, que se’ns donen en esperança, i que coneixem amb tota certesa per la fe, encara que no sapiguem amb certesa si posseïm la gràcia que ens permet merèixer-los. O bé es refereix al coneixement privilegiat que es té per una revelació, i per això afegeix (v.10): Déu ens ho va revelar per l’Esperit Sant.

5. Aquestes paraules adreçades a Abraham poden referir-se a un coneixement experimental consegüent a l’obra que acabava de realitzar, ja que hi va poder experimentar que tenia temor de Déu. O bé es poden atribuir a una revelació.

De “Vida sobrenatural” a “Parlem de la Fe”, Capítol 5 (Ed. Rialp. Madrid, 1992), per Jesús Martínez García

“Ens pot servir de comparació una bombeta que es troba en un lloc fosc i està apagada. Si la connectem a un generador d’electricitat mitjançant un cable, la bombeta s’encén. L’electricitat que passa pel cable no es veu, i per això és perillós tocar un cable solt, perquè no sabem si estarà connectat a la tensió elèctrica. L’electricitat no es veu, però sí els efectes: pot donar llum, calor i moure grans màquines. Doncs una cosa semblant passa a l’ànima en gràcia. El pecat original va desconnectar sobrenaturalment els homes de Déu (a banda que va deixar ferida la naturalesa de l’home). La Redempció va ser com el cable que Déu ens va fer fora per restablir aquesta ruptura i poder tenir vida

espiritual. Tot i això, cadascú ha de connectar-se amb Déu i rebre la gràcia, aquesta realitat sobrenatural que Déu crea i infon en l’ànima del just. Déu és el Just, el Sant, la Bondat, i ha volgut que puguem ser sants, bons i justos cadascun si posseïm aquest do sobrenatural. La gràcia és una realitat que no es veu, tampoc no es veu l’electricitat, i no per això no existeix; no es veu perquè és sobrenatural, però es nota pels seus efectes.

Seguint amb el símil de l’electricitat, la gràcia causa a l’ànima dos efectes principals: espanta la foscor del pecat i transforma l’ànima, com l’electricitat posa vermell el filament de la bombeta.”

Amb tota raó, en ser interrogada Sta. Joana d’Arc sobre l’estat de la seva ànima, va respondre la santa jove que si no estava en gràcia amb Déu, demanava al Senyor que li posés en gràcia i si ho estava, que conservés la seva ànima a ella. Demanem al Senyor el mateix.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: