Paraula de Déu
Isaïes 29,17-24
Això diu el Senyor:
D’aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s’alegraran del Sant d’Israel.
Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents.
Pel que fa al casal de Jacob,
això diu el Senyor,
que va rescatar Abraham:
«Des d’ara els de Jacob
ja no s’hauran d’avergonyir,
no els pujaran els colors a la cara.
Quan els seus descendents
veuran el que he fet entre ells,
reconeixeran que jo sóc sant,
que jo sóc el Sant de Jacob,
temeran el Déu d’Israel.
Els qui van perduts
sabran comprendre,
els qui remuguen aprendran la lliçó.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La imatge del jardí, del desert transfigurat en un espai fecund i verd, ple d’arbres i d’herbes és recurrent al temps d’Advent. Si el desert és l’espai de l’absència i de la carència, el jardí ho és de la Presència i de la fecunditat. Són nombrosos el textos on Déu anuncia una nova primavera.
• Però els deserts i els vergers no són dos realitats oposades. Són les mateixes terres ermes les que amaguen aigües subterrànies. En l’aparent esterilitat hi ha una primavera oculta. Perquè les ferides de la nostra terra, obertes a Déu, poden ser llocs on la vida floreix abundantment. Per transitar el camí de la carència a l’abundor cal primer contactar amb la nostra radical indigència, i cal sostenir amb coratge el buit que ens habita i només Déu pot satisfer i omplir. La vida, l’abundor i la bellesa no arriben sinó després d’un lent procés de transformació, i per deixar-se transformar hem d’avançar cap a un lloc desconegut, nou…
• I si consentim a aquesta transformació hi haurà més bellesa a la terra, i haurà més llum, hi haurà més pau… les que irradia la nostra vida transfigurada i confiada, arrelada en la Font de l’Amor. Que l’Advent sigui temps propici per deixar-se fer amb docilitat, per deixar-se tocar per la realitat, per les relacions, pel nostre dia a dia.
Bloc de Pere Codina Gironella 