Els símbols de l’advent
El diumenge 28 de novembre va començar l’Advent, el camí de l’espera cap al Nadal, el símbol del qual més reconeixible és la corona il·luminada per quatre espelmes. Una tradició que suggereix un ambient càlid i domèstic. Encendrem junts una espelma «virtual» durant quatre setmanes per descobrir símbols i significats
La corona d’Advent no és una usança antiga. Sembla que va aparèixer per primera vegada entre els luterans alemanys al segle XVI, però va ser introduïda fins i tot més tard, el 1839, pel pastor protestant Johann Hinrich Wichern, qui va ser un dels fundadors de la “Home Mission”, la Missió Domèstica, un moviment pioner a Alemanya relacionat amb la pastoral urbana. La primera corona era una gran roda de fusta amb moltes més espelmes, vint petites pels dies de setmana i quatre pels diumenges. Més tard, aquesta tradició típica de les esglésies protestants alemanyes va ser adoptada també per les esglésies catòliques. Al principi només es trobava en llocs eclesiàstics, però amb el temps va entrar a les llars de tot el món.
L’advent, les espelmes i els dies d’espera
Es diu que els nens de l’orfenat van donar la idea al pastor Wichern. Aquests nens no deixaven de preguntar-li quants dies faltaven per Nadal. I efectivament, amb les espelmes que s’encenen cada diumenge, la corona d’Advent marca el pas del temps.
Una cançó infantil tradicional molt estimada pels nens alemanys ho explica de forma molt senzilla i eficaç:
* Advent, Advent,
* ein Lichtlein brennt.
* Erst eins, dann zwei,
* dann drei, dann vier,
* dann steht das Christkind vor der Tür.
*
* Advent, Advent,
* crema una petita llum crema.
* Primer una, després dues,
* després tres, després quatre,
* i el Nen Jesús és a la porta.
La forma circular
Els símbols ajuden l’home a desxifrar el misteri. La corona d’Advent ajuda a fer visible el temps d’espera i estar junts. La seva forma circular fa referència al principi i al final, alfa i omega, dins l’eternitat i la unitat. Un gir que sempre torna i que porta, per si mateix, la perfecció divina. És un símbol de l’amor infinit del Senyor.
Branques de pi i avet
En ple hivern, la natura esvaeix els seus colors, però resplendeix amb les plantes sempre verdes, que no es marceixen. Per això, la corona està feta de branques de pi i avet per recordar-nos la vitalitat i esperança.
Espelmes
A la família reunida correspon encendre les espelmes al més petit. Avui dia, la majoria són vermelles, el color típic del Nadal, però si es vol seguir el temps litúrgic, les dues primeres han de ser de color violeta i la tercera de color rosa, com les vestimentes dels sacerdots. L’eventual, i menys comú, cinquena vela pel dia de Nadal hauria de ser blanca.
LLEGEIXI TAMBÉ
El color violeta recorda el significat original i més profund de l’Advent, que originalment consistia a preparar-se per al Nadal mitjançant el dejuni i la penitència, mentre que el rosa fa referència a l’alegria i el blanc a la puresa absoluta de Jesús, la llum del món .
El significat de la primera espelma
Avui, al començament de la primera setmana d’Advent, encenem la primera espelma, la de l’esperança, anomenada «del Profeta», perquè recorda les profecies sobre la vinguda del Messies. Encara és una petita llum, però ja crema amb la «més petita de les virtuts, però la més forta», com va definir el Papa Francesc l’esperança (Àngelus, 15 de novembre del 2015), oculta, però tenaç i pacient. Ens fa la certesa que la foscor desapareixerà a la llum.
Maria Milvia Morciano –Ciudad del Vaticano
Bloc de Pere Codina Gironella 