Paraula de Déu
Lluc 3, 1-6
L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S’alçaran les fondalades,
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Des del desert: – La veu de l’advent ens crida des del desert, lloc de fragilitat, limitació, temptació i contingència i, alhora, lloc de trobada amb Déu al llarg de tota la Bíblia. Quin és el nostre desert propi i col•lectiu d’avui en dia? Des d’on ens crida Déu avui? A on vol que l’escoltem i l’esperem?
• El recurs ets tu: – L’activitat de l’Advent ha d’anar més enllà de pensar en amics invisibles, sopars d’empresa o retrobaments familiars. L’activitat a la que se’ns convida és a fer de la nostra vida una mediació, és a dir, una facilitació per la comunicació de Déu. Des d’aquest sentit, no basta que “consumim” recursos pastorals o que ens afegim a determinades campanyes solidàries (que també està molt bé) sinó que cal que nosaltres mateixos trenquem barreres i ens oferim com un recurs des del que som.
• Advent, temps d’espera, temps d’esperança, temps d’impossibles: – Amb l’Advent comencen les campanyes publicitàries i la posada en marxa de la maquinària dels somnis: des dels anuncis de colònies fins a les pel•lícules per infants. Advent és temps d’acompliment de somnis, però uns somnis que ens superen, que ens presenten un Déu que mai podríem haver ni imaginat.
Bloc de Pere Codina Gironella 