Paraula de Déu
Lluc 5, 17-26
Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell, però amb tanta gent no sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig, davant de Jesús. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:
– Home! Els teus pecats et són perdonats.
Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: ‘Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?’
Jesús s’adonà dels seus pensaments i els replicà:
– Què és això que penseu dins vostre? Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca’t i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digué al paralític:
– T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. Tots quedaren molt sorpresos i donaven glòria a Déu. Plens de temor, deien:
– Avui hem vist coses extraordinàries.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Salvació i sanació van juntes en el Nou Testament.
• Curar les malalties, suposa el perdó dels pecats. Redimir-nos en tots els sentits.
• Jesús actua contra la mentalitat del càstig diví, i ens ofereix el perdó sense mesura.
• De la mateixa manera ha de ser entre nosaltres. Curar les ferides, salvar les persones, sempre.
Bloc de Pere Codina Gironella 