ESCRIT DEL BLOCDimarts 14 de Desembre 2021

El temps de la vida de cada dia Sentit

Quan acaba el Nadal per una banda i quan acaba la Pasqua per una altra, vénen unes setmanes –33 o 34– en què no celebrem cap festa en especial, sinó que vivim un temps més o menys rutinari o quotidià, que anomenem “temps de durant l’any”. Pot semblar un títol poc suggerent, però reflecteix clarament allò que som nosaltres: la senzillesa i la quotidianitat del dia a dia. Normalment no tenim cada dia grans fites o emocions, sinó que seguim un patró més o menys fet, com ara treballar, estudiar, descansar, etc. Així, en la litúrgia, vivim aquestes llargues setmanes sense celebrar cap gran festivitat, sinó que anem contemplant dia a dia el misteri de la salvació i la vida i el ministeri de Jesús. En definitiva, és viure cada dia la nostra fe amb senzillesa però amb convenciment. Aquestes setmanes del temps de durant l’any ens ajuden a copsar la història de la salvació manifestada plenament en Jesucrist. El color litúrgic és el verd.

Desenvolupament

Aquest temps litúrgic té la peculiaritat que està partit en dues parts: una primera, que va del final del temps de Nadal, en concret el dilluns després de la festa del Baptisme del Senyor fins al dia abans de començar la Quaresma, que és el dimarts abans del Dimecres de Cendra. I una segona part, que va del dilluns després de la solemnitat de Pentecosta fins el dissabte abans del primer diumenge d’Advent. La primera part, més curta, té una durada d’entre cinc i nou setmanes, mentre que la segona part és la més extensa, entre vint-i-cinc i vint-i-nou setmanes. Cal dir, com a fets singulars, que el primer diumenge de durant l’any és la festa del Baptisme del Senyor, que és una festa que fa de frontissa entre el Nadal i el temps de durant l’any, ja que en aquest diumenge acabem el Nadal però iniciem el temps de durant l’any. I encara, després de Pentecosta, els dos diumenges següents queden ocupats per les solemnitats de la Santíssima Trinitat i la del Cos i la Sang del Senyor, mentre que l’últim diumenge del temps de durant l’any –i de l’any litúrgic– és la solemnitat de Crist Rei.

Finalment, hi ha un conjunt de festes del Senyor o dels Sants que, si s’escauen en diumenge, passen per davant del diumenge propi de durant l’any. Aquestes són: la presentació del Senyor (2 de febrer), sant Joan (24 de juny), sant Pere i sant Pau (29 de juny), sant Jaume (25 de juliol), la Transfiguració del Senyor (6 d’agost), l’Assumpció de Maria (15 d’agost), l’Exaltació de la santa Creu (14 de setembre), Tots Sants (1 de novembre), la Commemoració dels Fidels Difunts (2 de novembre) i la Dedicació de la Basílica de sant Joan del Laterà, catedral de Roma (9 de novembre). I també algunes altres com la festa del patró del poble o ciutat, del titular de l’església o en el cas dels religiosos, la festa del fundador.

En la vida cristiana

Per a viure cristianament aquest temps litúrgic no hi ha cap mena de secret especial: es tracta, bàsicament que, tot allò que fem durant el dia, sigui per donar testimoni de la nostra fe. I això es fa preparant bé les activitats o realitzacions i que ho fem moguts per l’amor, malgrat que la rutina ens faci anar per altres camins. Cal posar tots els mitjans perquè tot això que celebrem arribi de la millor manera possible al poble cristià, o sigui, preparar bé les celebracions i al carrer donar un bon testimoni com a cristians.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: