PARAULA DE DÉUDijous 23 de Desembre 2021

Paraula de Déu

Lluc 1,57-66

Quan es va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s’hi va oposar dient:
– No! S’ha de dir Joan!
Ells li replicaren:
– Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l’instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• En l’escena d’avui hi ha una quotidianitat que ens obre la porta al Nadal de Betlem. De vegades l’evangeli ens deixa veure, ni que sigui pel forat del pany, un retall de la vida quotidiana. Ens hi posen a dintre, i comprenem més, i, comprenent, podem viure.

• Avui parlem de Joan i pensem en autenticitat en sentit, i en anunci: Jesús vindrà, Joan arriba, el precursor, aviat arribarà Jesús. Tots dos, un tomb de la nostra vida.

• La porta que se’ns obre és molt senzilla: un nen ha nascut i li han de posar nom. S’hi barrejarà quotidianitat i transcendència. Una mare ha rebut el favor de Déu i està profundament contenta: Elisabet. Un pare no s’ho ha pogut creure, i ha perdut la veu. El nen ja és aquí, els veïns i parents es reuneixen al seu voltant: quin nom s’ha de dir? I la mare diu un nom que se’ls fa estrany: Joan. Es giren al pare, potser buscant complicitat, i el pare reafirma: s’ha de dir Joan, i recupera la parla! Es compleix allò que va dir l’àngel. D’aquest fet tothom en parla a la muntanya de Judea; nosaltres hi caminem, escoltem, el nostre cor sap. I s’hi sent tan bé!

• Entenem la seva pregunta: què serà aquest noi? perquè la mà del Senyor era amb ell. Avui no és moment potser de recordar les vegades que nosaltres també hem dit: Què serà aquest noi? en l’arribada d’una vida, en nosaltres mateixos. Avui és moment d’endinsar-se en l’escena que ens ofereix l’evangeli, i sentir-nos-hi bé. Sentir tota l’escalfor d’aquest pare i d’aquesta mare, i l’alegria d’una vida, que serà gran.

• Deixar-hi reposar el cor, i somniar ja la nit càlida de demà, un nen arribarà…, quantes vides ha marcat! En els pessebres del món, Jesús neix un any i un altre. La mà del Senyor treballa. I, nosaltres, malgrat tants de tots, sentim una joia profunda, callada, de nit d’estrelles, l’emoció al cor i la convicció de l’enorme regal rebut. Però avui entrem a la família d’Elisabet i Zacaries, i contemplem el nen que estava a la mà del Senyor.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: