PARAULA DE DÉUDiumenge 26 de Desembre 2021

Paraula de Déu

Lluc 2,41-52

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué:
—Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué:
—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L’Evangeli avui ens convida a acostar-nos a la família de Jesús. Les seves paraules, els seus silencis, els seus gestos ens mostren una manera de passar per la vida, de situar-nos en la realitat, en lo quotidià…

• Maria i Josep cercant els seu fill perdut… Podem endevinar el seu desconcert, la seva angúnia, la sorpresa que els envaeix quan escolten les paraules del seu fill. També a nosaltres la vida ens pot apropar a situacions de desconcert… La realitat ens pot arribar amb la sorpresa de no endevinar la llum que porta en la seva entranya i la sensació de no fer peu… I davant això podem barallar-nos amb el que arriba agafant-nos per sorpresa o podem acollir en el cor, com Maria, el que esdevé, aprenent la paciència del que està sense resoldre a la nostra vida, i amb la pau i la confiança de que sempre hi ha un Amor que ens acompanya.

• I Jesús començant a descobrir que la seva vida només té sentit des d’aquesta referència total i absoluta a Déu, el seu Pare. Jesús no està perdut, només comença a retrobar-se en la seva vertadera identitat: la de Fill que tot ho rep, la de la seva existència oberta a una Vida més gran que la nodreix i la sustenta. Les seves paraules ens conviden a preguntar-nos on és la nostra vida, quines arrels la sustenten… Tal volta moltes vegades vivim perduts, desconnectats del que hi ha de més autèntic en nosaltres, del que som veritablement en la nostra nuesa…

• La nostra casa és la de l’abraçada de l’Amor de Déu, aquesta és la nostra terra des de la que podem viure intempèries, desconcerts… i des de la que podem retrobar el rostre més autèntic de la nostra vida, el que ens fa semblants a Déu, semblants a cada criatura que comparteix la nostra casa comuna.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: