PARAULA DE DÉUDimecres 29 de Desembre 2021

Paraula de Déu

Lluc 2,22-38

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:
–Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se’n vagi en pau,
com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
–Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d’altres s’aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Simeó un dia més, com des de feia molts anys, havia anat al Temple de Jerusalem a adorar al Déu de Israel. Era ben conegut com un home just, pietós i constant. Segurament no havia comunicat a ningú la raó decisiva per la seva constància: una profunda moció interior – do del Sant Esperit- li havia comunicat que no moriria sense haver vist el Messies. Possiblement havia imaginat una trobada amb el Messies ben diferent del que va viure quan entrava aquella parella jova amb un infant que portaven per presentar-lo al Senyor, seguint la llei de Moisès. Eren pobres, hi havia en ells un no se què que encisava, portaven un colomí com ofrena, i aquell infant que va commoure el cor de Simeó, és Ell, és el Messies…

• Quina llarga espera! Quina realitat tan diversa a la que es podia imaginar! Quin Déu el nostre que vol consolar el seu poble! Quina joia poder saludar-los i sentir-se profetitzant, mogut per l’Esperit!

• Avui som invitats a parar-nos uns moments en la pau interior de la pregària i deixar-nos sorprendre per aqueta sublim escena. Valorem l’acció de l’Esperit en els nostres cors, les paraules de Simeó i els anuncis que explica. Hi ha un estil de l’Esperit que sempre és constant: espera pacient, senzillesa, consol, constància, promesa en les dificultats que poden venir precisament per la gran novetat que significa un Déu en nosaltres, un Déu que estima el món i hi porta la Llum i la Paraula.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: