Paraula de Déu
Lluc 2,36-40
Hi havia una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L’infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Anna, seguint la tradició del seu poble, havia cuidat, servit i estimat el seu marit fins a la seva mort prematura. En ser viuda, en aquell temps i, sense fills, perd tot valor per la societat. Però ella sent la crida i l’estima del Senyor, se sap valuosa als seus ulls i decideix donar-se tota a Ell. Trasllada la seva vida al temple, on Ell habita, per fer de la seva vida lloança amb la pregària i dejuna per a mantenir els sentits desperts, ben atents a la seva paraula, a la seva trobada. Com Maria es disposa per ser la voluntat del Pare.
• La seva vida, ben llarga, és l’advent expectant per l’arribada del Messies esperat; tota ella en cos i ànima es va deixant modelar en la recepció i la donació i amb el cor obert es manté en vetlla en l’espera del dia en què ell vindrà al seu encontre.
• Com Maria, per a ella també hi ha un dia d’infantament d’aquell nen en qui s’havia posat tota esperança d’alliberació del poble.
• Que la nostra vida esdevingui advent i ens disposi al reconeixement i adoració de Jesús que habita en el temple sagrat que és cada persona.
Bloc de Pere Codina Gironella 