PARAULA DE DÉUDivendres 31 de Desembre 2021

Paraula de Déu

Joan 1,1-18

Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
Ell estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència,
i res no hi ha vingut sense ell.
En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan.
Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.
Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.
Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
No han nascut
per descendència de sang,
ni d’un desig carnal,
ni d’un voler humà,
sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula s’ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d’ell
quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De la seva plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia.
La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Fi d’any. Temps de fer balanç del que ha estat l’any que se’n va. Temps d’obrir el cor a les expectatives que porta l’any que truca a la porta. Record i expectativa que són com la respiració del cor creient tal com ens el presenta la Paraula: Recorda, Israel… La fidelitat del Senyor dura per sempre… Si Déu ha estat al costat nostre al llarg del camí que hem fet fins ara, com no hi estarà tot al llarg del camí que encara ens cal recórrer? Agraïment i esperança habiten, doncs, el cor del creient. El solemne i meditatiu començament de l’evangeli de Joan ens dóna el to: al començament existia la Paraula, que és Vida, Llum. Paraula que s’ha fet present enmig nostre a través de tants missatgers que ens la transmeten, pels quals volem avui donar-li gràcies. Vida que és més tossuda que la mort que voldria ofegar-la i per això avui volem celebrar la Vida. Llum que les nostres foscors sortosament no han pogut enfosquir… Paraula que “s’ha fet carn”, és a dir, que ha volgut compartir la nostra petitesa i debilitat i que, per això, “ha plantat la seva tenda entre nosaltres”. Paraula, en definitiva, que és Jesús, a Qui se li poden aplicar les paraules que fa uns cinquanta anys l’Església s’aplicava a si mateixa: “goigs i esperances, tristeses i alegries, dels homes i dones del nostre temps, especialment dels pobres, són goigs i esperances, tristeses i alegries de l’Església i res del que sigui humà li és aliè”.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: