
Paraula de Déu
Lluc 2,16-21
Els pastors anaren de pressa a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La “visitació” dels pastors. La “interiorització” de Maria
• Els pastors van a Betlem. El cor els hi porta, l’Àngel no els ho havia imposat i el text sembla que digui que s’ho parlen i ho decideixen entre ells (15b). Com Maria de la Visitació, també ara el pastors hi van de pres-sa.
• Segons Lc són els únics adoradors del Misteri Inefable, amb una fe senzilla i popular, exemple per a qual-sevol que vol adorar l’Infant Déu.
• Hom imagina que la seva adoració és alhora desig d’ajudar i servir en el que calgui. El lector de l’evangeli busca adorar així Jesús en els pessebres actuals on jeu avui.
• Lc ha volgut provocar la pietat i la meravella, i anima a quedar-se adorant amb els pastors. Però el text de fet no parla d’adoracions (com farà Mateu amb els Mags).
• Després de “veure-ho” (11) els fa de seguida “predicadors”, els primers predicadors, que expliquen i provoquen l’alegria a tot el poble tal com havia pronosticat l’Àngel i així prediquen la Bona Notícia.
• Segurament que la Maria que Lc dibuixa estaria del tot perplexa perquè el Fill anunciat per l’Àngel amb títols tan alts (1,32-33) naixés així, en una menjadora, enmig dels contratemps provocats pel poder de l’Emperador.
• Però Maria ho guarda tot en el cor. Encaixa la perplexitat, medita… deixa que el Misteri reposi. I va des-cobrint els plans de Déu, va lligant les peces. És figura de l’església, del creient, del que contempla l’evangeli de la infantesa que desborda totes les previsions.