PARAULA DE DÉUDiumenge 2 de Gener 2022

Paraula de Déu

Joan 1,1-18

Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
Ell estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència,
i res no hi ha vingut sense ell.
En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan.
Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.
Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.
Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
No han nascut
per descendència de sang,
ni d’un desig carnal,
ni d’un voler humà,
sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula s’ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d’ell
quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De la seva plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia.
La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Joan a qui la iconografia ha representat amb imatge de l’àliga, fa volar molt amunt. Convida a traslladar-nos a l’Albada, més enllà dels espais i dels temps. Al Principi Absolut.

• Comença, com algunes simfonies, en la pregonesa del Silenci Original i es va obrint pacíficament fins a l’esclat total.

• Cal que el lector poui en el seu propi Silenci ancestral i faci emmudir el formigueig d’espurnes de tota me-na que brollen del seu cor i del seu entorn.

• Submergit en els abismes insondables, més enllà de genealogies, del Big Bang…, som convidats a gustar el Principi sense principi, a sentir-lo com el nostre autèntic Origen.

• «Al principi» (tot al·ludint a Gen 1,1). Som traslladats, no al començament del “temps”, a un dia “0” del Món, sinó al començament absolut i primeríssim.

• Hom va llegint, a poc a poc, i calla molt… deixant que cada paraula ciselli el propi cor, llisqui mansament pel seu interior més autèntic: ha tingut la gosadia de deixar-se submergir, de la mà de Jn, en l’abans del no-res, en el Principi Absolut.

• I tot seguit, sorprenentment, contempla que el Logos, capbussat del tot en Déu, està capbussat del tot en la “sarx” (contingència, feblesa, un humà entre els humans). És Déu, és sarx.

• Un Déu que s’ha d’acostumar a no ser el Déu Totpoderós: d’entrada ha hagut de sotmetre’s a l’Imperialisme. És un Déu sense sostre. El seu “poder” serà estar al servei: ha capgirat la definició de tot-poderós!

• Un déu que ja no serà Impassible. Haurà d’acostumar-se a plorar, a patir, a emocionar-se, a sentir alegria, pena… i fins còlera quan agafi el fuet per treure els mercaders del temple! L’impassible haurà d’aprendre la “passió”. Certament el Logos s’ha fet “sarx”, carn.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: