ESCRIT DEL BLOCDimarts 4 de Gener 2022

REIS D’ORIENT HISTÒRIA

Els Reis de l’Orient, Reis d’Orient o simplement els Reis (sovint anomenats en bona part del català occidental els Reixos), són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser or, encens i mirra.

L’Església Catòlica celebra la solemnitat dels Reis, anomenada epifania, el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada. Al segle xxi els Reis són rebuts a les cavalcades, una tradició relativament recent: la primera va ser a Alcoi el 1885 i al Principat, a Igualada el 1895. En algunes poblacions, són rebuts amb llum de torxes i fanalets, un vestigi d’un costum antic, quan els infants sortien al bosc, a la platja i en alguns altres verals a fer senyals de llum i mostraven el camí als Reis perquè no es perdessin.

L’Evangeli segons Mateu és l’únic relat bíblic que recull l’arribada d’uns mags que seguien un estel per trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies. Com que l’original de l’evangeli va ser escrit probablement en arameu, la traducció al grec del mot «mag» és confusa i pot tenir diversos significats i matisos. Per exemple, pot traduir-se per savi, home de ciència, bruixot, matemàtic, etc.[1] El terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència. Els reis posseïen coneixement de les Escriptures Hebrees.És possible que aquests mags pertanyessin a la religió zoroastra.Heròdot diu que els mags eren de la casta sagrada a l’Imperi Mede, i el seu cap era el Rab-Mag (cap dels mags),però amb la caiguda del poder d’Assíria i de Babilònia, el zoroastrisme va mantenir la seva influència religiosa a través de l’Imperi Part.

Aquest text tampoc no esmenta quants mags o savis hi havia i encara menys com es deien. Només ens indica dos elements simbòlics remarcables. En primer lloc, que provenien de l’orient, d’on surt el sol, és a dir, que portaven la llum. En segon lloc, que duien obsequis per honorar-lo: or, encens i mirra. L’or, com a ofrena a qui té el poder a la terra, és a dir, a un home; l’encens, que s’enlaira, com a referència a la condició divina de l’honorat; i finalment la mirra, un producte aromàtic que es fa servir per embalsamar, i que recorda, doncs, la condició mortal del Messies. En la iconografia religiosa i popular van prendre les formes actuals i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun.

Les referències als mags són:

Després d’haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els demanava on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d’Israel».

Llavors Herodes, d’amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l’aparició de l’estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l’infant i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d’escoltar el rei, sortiren, i l’estrella que havien vist a l’orient els anava al davant fins que s’aturà al damunt d’on era l’infant. En veure l’estrella, van tenir una gran alegria. Entraren a l’establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se’n tornaren per un altre camí a la seva terra.

— Evangeli segons Mateu 2,1-12

Amb l’Adoració dels Reis.

En l’evangeli apòcrif de Tomàs es diu que tenien algun vincle familiar, i també que van venir amb 3 legions de soldats: una de Pèrsia, una de Babilònia i una altra d’Àsia. Aquests tres llocs eren en aquells temps indrets de gran reconeixement per la seva cultura.

Beda, al segle VIII en la Expositio in Evangelium S. Matthaei deia que un era asiàtic, l’altre africà, i l’altre, europeu, i a Collectanea et Flores, va descriure les tradicions que establien el significat místic dels reis i de les seves vestidures i aspecte, descrivint Melcior, que duia or com ofrena, era un ancià amb cabells i barba llarga, la túnica d’un color violeta, un parell de sabates blaves i blanques. El segon, Gaspar, que duia encens com ofrena, era un noi imberbe, ros, amb una capa amb un color vermell i un parell de sabates violeta, i el tercer, Baltasar, que duia mirra com ofrena, negre amb barba, amb un abric vermell i blanc.

Al segle iv va fixar-se el nombre de reis: tres, per analogia amb els presents. Més tard, els donaren el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. El primer testimoni onomàstic el trobem en sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna. Melcior és representat com un home d’edat amb barba i cabells llargs i blancs; Gaspar és un home madur de barba i cabellera rosses; i finalment Baltasar és el rei negre, incorporat a aquesta tradició al segle xiv i totalment assumit al XVI. Hi ha qui veu en aquesta iconografia les diverses parts del món conegudes i hi ha qui creu que representa les edats de l’home.

A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar des del segle VIII en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d’una crònica manuscrita grega d’Alexandria del segle V, traduïda el 1606 al llatí com a Excerpta Latina Barbari.

Gaspar apareix en altres fonts com a Jaspar, i a l’evangeli apòcrif de Tomàs, porta el nom de Gondophares o Gudapharasa, d’on vindria Gaspar. Aquest Gonfophares hauria estat un rei indo-part.

Els cristians siríacs anomenen els reis Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d’origen persa. L’església etiòpica els anomena Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: