Paraula de Déu
Joan 1,35-42
L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
–Mireu l’anyell de Déu!
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
–Què busqueu?
Ells li digueren:
–Rabí —que vol dir «mestre»—, on t’estàs?
Els respon:
–Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on s’estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
–Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».
I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
–Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Què difícil resulta indicar als deixebles qui és i on és Jesús! Això suposarà que t’abandonin a tu i el segueixin a Ell!
• Joan Baptista dirà “convé que jo disminueixi i que Ell creixi”. Perfectament madura la lucidesa de Joan.
• Què difícil resulta per als educadors i pares d’avui, el fet de deixar que els seus deixebles o fills creixin, s’emancipin, pensin per ells mateixos, facin la seva vida.
• Mestre. On viviu? “veniu i ho veureu”. Ells hi anaren i ho veieren. El seguiment de Jesús no són teories, explicacions i màsters en forma de seminaris. Són petites grans decisions i experiències viscudes que arriben a canviar la vida progressivament o sobtadament.
• I, després d’això, una certesa viscuda aquella tarda: “hem trobat el Messies”. Això pot seguir passant avui en dia.
Bloc de Pere Codina Gironella 