PARAULA DE DÉUDijous 6 de Gener 2022

Paraula de Déu

Mateu 2,1-12

Després, que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
– On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
– A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los:
– Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L´evangeli d´avui ens convida a través de l´episodi dels Mags a posar la nostra atenció sobre la recerca de Déu.

• Ens convida a saber triar l’autèntica estrella entre tantes que se’ns ofereixen avui i que no sabem on ens porten. Convidats a triar aquests signes amorosos que ens porten a descobrir Jesús.

• Ens convida a seguir un llarg camí on l’estrella apareix i desapareix. Una vida sencera plena de llums i ombres, sabent que cada cop estem més a prop.

• Ens convida a trobar-lo on no esperem. Com els mags, en un nen fràgil necessitat de les cures de la seva mare, sense esplendor. I a reconèixer-lo i adorar-lo.

• Convidats finalment a deixar que el nostre camí canviï de rumb. A deixar-nos transformar per aquest Déu, que s’ha encarnat per ser trobat en allò fràgil, en allò feble, en allò vulnerable.