Paraula de Déu
Marc 6,34-44
Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.
Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin a les cases i als pobles del voltant a comprar alguna cosa per a menjar.
Però Jesús els respongué:
– Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
– Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!
Jesús els pregunta:
– Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
– Cinc pans i dos peixos.
Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’escena permet una contemplació detallada que et convidem a fer: tard potser a punt de posta de sol, un lloc despoblat al costat del llac, una multitud que ha seguit Jesús fins allà, Jesús que els instrueix….
• Aquest podria ser el primer punt de meditació. Les persones van anar fins un lloc despoblat. Es van moure del lloc on eren, de la seva comoditat, de les seves tasques… per escoltar i veure Jesús. Perquè per escoltar i veure a Jesús, a vegades cal moure’s. Estem massa acostumats a esperar que sigui Ell que vingui a nosaltres, però ens cal sortir. I un lloc despoblat, sense distraccions, sense cap atractiu pot ser el lloc de la trobada.
• El que era una com «un ramat d’ovelles sense pastor», després d’escoltar Jesús, es converteix en comunitat ordenada i pacient: s’asseuen en grups, es distribueix el menjar, esperen pacientment, mengen fins a saciar-se… També a vegades la nostra societat sembla “un ramat sense pastor”, dispersa, desorientada, poruga, ansiosa… la paraula de Jesús dona a aquella multitud el sentit de comunitat, i és aquí quan es produeix el miracle.
• La crida de Jesús és personal (som nosaltres que veiem i escoltem), però el resultat és sempre la solidaritat i la comunitat. I això com n’és d’important en els temps que corren i per aquest any tot just estrenat!
Bloc de Pere Codina Gironella 