
2 Qui eren el Reis d’Orient?
Els tres Reis Mags en un mosaic de la basílica de Sant’Apollinare Nuovo, a Ravenna, Itàlia © José Luiz Bernardes Ribeiro / Wikimedia Commons
Si analitzem fil per randa el relat, ens adonarem que en cap moment no diu que fossin tres, els mags… només que deixaren tres regals. Tampoc no parla de la visita a una cova o estable, sinó que trobaren Jesús en una casa. Ni diu que fossin reis. És més: si tenim en compte que Herodes va fer matar tots els nens de dos anys en avall, pels càlculs que treu de les explicacions dels mags i la seva visió de l’estrella, cal tenir en compte el fet que els misteriosos visitants no haurien arribat pocs dies després del naixement, sinó passats un parell d’anys.
Dues versions ben diferents
Però evidentment el dubte més inquietant de tots és per què Lluc, l’altre evangelista que parla del naixement i la infància de Jesús, no cita enlloc ni els mags, ni la matança, ni la fugida a Egipte? Lluc és qui ens relata l’anunciació, el trasllat de Josep i Maria —embarassada— a Betlem, per inscriure’s al cens ordenat per l’emperador romà August, l’adoració dels pastors i el possible naixement de Jesús en un estable (no en una cova), ja que sa mare l’embolcalla en bolquers i el posa en una menjadora. Segons Lluc, l’episodi següent, vuit dies després, és la circumcisió del nadó i la presentació al temple de Jerusalem. En definitiva: el Nou Testament ens dóna dues versions del Nadal ben diferents. Amb el pas dels segles hem tendit a unir-les, afegint-hi detalls com la cova, el bou i la mula, i la concentració dels fets en pocs dies de diferència. Ara toca destriar-los i, en concret, saber per què Mateu fa aparèixer aquests curiosos personatges en un moment clau de la història cristiana.
Un problema de traducció
Per a aquest propòsit, d’entrada, cal tenir en compte que l’Evangeli original va escriure’s, probablement, en grec. En aquest relat la paraula que s’usa per designar els adoradors de Crist és ‘màgoi’; és a dir, ‘mags’. Ara bé: què volia expressar amb aquesta paraula un autor que escrivia en grec però que, segurament, no era grec, sinó hebreu? Què s’entenia per ‘mags’ en aquella època i aquell context? Vet aquí les preguntes clau que, com es pot imaginar, no tenen una sola resposta.