Paraula de Déu
Lluc 3,15-16.21-22
El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom:
—Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel:
—Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Joan és conscient dels seus límits: assenyala el camí i sap que el seu baptisme és “només” un baptisme d’aigua. És precisament aquesta humilitat el que el fa gran. Hi ha una part que és do, que ja no li correspon a ell, sinó a Jesús: Aquell que eleva la humanitat a un horitzó nou i insospitat. Joan només prepara el camí, i per això es converteix per a l’església i per als cristians en un referent tan important. També nosaltres estem cridats a preparar el camí (celebrant els sagraments, preparant les catequesis, acompanyant els més pobres i petits, sent testimonis en la vida de cada dia de la fe que professem…).
• Però Jesús s’avé a deixar-se batejar amb aigua: «Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat». Avui és un gran dia. L’elevació de l’humà i l’abaixament del diví, es troben en Jesús, i d’aquí la revelació: «es va obrir el cel». En moments en que els cels semblen tancats, l’humà es desfigura i el diví s’allunya, es fa més necessari que mai recordar aquest immens do que ens ha estat revelat en Jesús. I demanar, demanar constantment ser batejats cada dia amb l’Esperit Sant i foc.
Bloc de Pere Codina Gironella 