Paraula de Déu
Marc 1,14-20
Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:
– S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els digué:
– Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n’anaren amb Jesús.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El cas és que ni Simó i Andreu, ni Jaume i Joan, eren al temple pregant, ni a la sinagoga escoltant la Paraula setmanal. No. Eren vora el llac, fent la seva feina de cada dia: tirar el filat a l’aigua, repassar les xarxes… Segurament la rutina diària de la seva feina: ser pescadors.
• I Jesús tot passant els veu. Tan enfeinats com estaven, ni s’adonen de la seva presència, fins que per damunt de la remor de l’aigua del llac escolten una veu. I tot alçant la mirada veuen Jesús que els diu: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes”. Veniu, us vull allò que sou: pescadors. Amb mi fareu el mateix, però d’una altra manera, a la meva manera.
• M’adono que: – La feina de cada dia, rutinària, creativa, professional…, pot ser també un lloc de trobada amb el Senyor? – Allò que faig és important, però potser encara ho és més “com” ho estic fent….?
Bloc de Pere Codina Gironella 