PARAULA DE DÉUDimecres 13 de Gener 2022

Paraula de Déu

Marc 1, 29-39

Jesús, sortint de la sinagoga arribà, acompanyat de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s’havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant.
Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren:
– Tothom et busca.
Ell els diu:
– Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.
I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L’evangelista Marc ens diu que la gent portava els seus malalts i posseïts fins a Jesús. Ell sabia acollir-los amb afecte, despertar la seva confiança en Déu, perdonar el pecat, alleujar el dolor i guarir la seva malaltia. La seva actuació davant del patiment humà sempre serà per nosaltres, l’exemple que cal seguir en el tracte als malalts.

• Perquè la malaltia és una de les experiències més dures de l’ésser humà. No només pateix el malalt sinó que pateix també la família, els éssers estimats i els que l’atenen. De poca cosa serveixen les paraules i explicacions. Però, com estar al costat del familiar o l’amic malalt?

• El primer és acostar-s’hi. A qui pateix no se’l pot ajudar des de lluny. Cal estar a prop. Sense presses, amb discreció i respecte total. Això exigeix acompanyar-lo a les diverses etapes de la malaltia i als diferents estats d’ànim.

• I també és important escoltar-lo. No sempre és fàcil escoltar, i estar atents al que ens diu amb les paraules i, sobretot, amb els silencis, els gestos i les mirades. La veritable escolta exigeix acollir i comprendre les reaccions del malalt.

• El relat de Marc és aclaridor: Jesús és el primer que fa sempre: “Es va acostar”. Acostar-se als qui pateixen, mirar de prop el seu rostre i compartir-ne el patiment. Després “la va agafar de la mà”: toca la malalta, no tem les regles de puresa que ho prohibeixen; vol que la dona senti la seva força guaridora. Per fi “la va aixecar”, la va posar dreta, li va tornar la dignitat.

• Així està sempre Jesús enmig dels seus: com una mà estesa que ens aixeca, com un amic proper que ens infon vida. Jesús només sap servir, no ser servit. Per això la dona guarida per ell es posa a “servir” tothom. Ho ha après de Jesús.

• A la porta de les nostres comunitats hi ha molta gent patint. No ho oblidem. Els seguidors de Jesús hem de gravar bé aquesta escena de l’Evangeli de Marc.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: