
6 Què era l’estrella de Betlem? Per què es va interpretar com el senyal del naixement del Messies?

‘L’adoració dels Reis Mags’, de Giotto di Bondone Wikimedia Commons
El rigor científic. El 1614 Johannes Kepler assegurà que l’any 7 aC Júpiter i Saturn s’havien acostat tres vegades fins a gairebé tocar-se, des de la perspectiva humana. Això sol, però, no podria explicar el misteri perquè les conjuncions de planetes són molt freqüents i el text bíblic parla d’estrella en singular.
Cometes? El Halley i el Hale-Bopp van rebre el títol, però no concorden: el primer va passar el 13 o 12 aC, mentre que el segon té una òrbita d’uns 4.000 anys.
Altres teories. Un meteorit, l’ocultació lunar i posterior ‘reaparició’ d’un planeta o l’explosió d’una supernova (creació d’una nova estrella, que produeix una gran intensitat lumínica).
Aportacions orientals. Textos xinesos i coreans antics informen de l’aparició d’un cos celest, visible més de setanta dies, el mes de març de l’any 5 o 4 aC. La versió xinesa parla d’un cometa, però és més probable que fos una nova —que no es desplaça.
L’interrogant. Per què van interpretar el fenomen com el senyal del naixement del Messies? Perquè l’esperaven. La conjunció planetària els havia alertat: Júpiter representava el rei dels planetes, el Bé, mentre que Saturn era el Mal. Una triple conjunció en un sol any, l’última de les quals amb Mart (planeta guerrer) rondant molt a la vora, significava alguna cosa. Afegim-hi una ocultació lunar de Júpiter l’any següent (el 17 de març del 6 aC) i la resposta surt sola: un rei del Bé naixeria per derrotar el Mal (la Lluna representa la feminitat). I per què jueu? Perquè tots aquests fenòmens van produir-se a la constel·lació de Peixos, relacionada des de sempre amb aquest poble.
Pere Codina i Gironella
Lavidaenunbloc.com